Episoder
-
S'ha sentit poc o res del que pensen els joves dels baixos resultats de l'informe PISA. I tampoc què pensen del cas de La Manada ni del de Dani Alves. O de si estan d'acord que el feminisme ha anat massa lluny, amb el seu suposat gir a la dreta o que controlar la parella és amor. En parlem avui amb la tertúlia de joves PRO, seleccionats del curs del projecte Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació amb "L'ofici d'educar": Roger Vilaredes, 16 anys, fa batxillerat social a l'Institut Guillem de Berguedà, a Berga; Esther Espinosa, 15 anys, de 4t d'ESO a l'Institut Escola Daniel Mangrané de Tortosa; Asier Àlvarez, 15 anys, de 4t d'ESO científic biològic a l'Institut Josep Tapiró de Reus; Ariadna Martínez, de 15 anys, fa 1r de batxillerat humanístic a l'Institut la Plana, a Vic; i Clèlia Mei, 18 anys, estudia 1r de Dret a la UB. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.
-
Una persona que està a càrrec d'infants i adolescents alhora que dels seus pares que es fan grans té un risc d'estrès i d'ansietat molt gran, adverteix la psicòloga Lara Terradas a "L'ofici d'educar". La majoria de persones en aquesta situació són dones, i els genera un gran esgotament, reconeix. Però a més requereix un canvi del lloc en el seu sistema familiar, per fer de mares i pares dels seus propis mares i pares. I això sumat a la criança i al fet de tenir una feina, a la vegada que és dolorós veure com els pares envelleixen. La psicòloga demana polítiques socials per ajudar a afrontar les cures i també aprendre a posar límits, a més d'afavorir la cura de les cuidadores.
-
Mangler du episoder?
-
La revolta de les famílies, amb Adolescència lliure de mòbil, ha posat a l'agenda política i social les conseqüències de l'ús dels mòbils per part dels menors. I ha pressionat el Departament d'Educació per, finalment, regular-los: estan prohibits a primària, i a secundària només es poden fer servir per indicació dels docents. Regulats els mòbils als centres, ara ens toca a les famílies? Què diuen les evidències sobre l'abús dels mòbils per part dels menors? A quina edat es pot donar el primer mòbil? Per què ens costa tant exercir el control parental? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Francisco Villar, doctor en Psicologia, psicòleg infantil i juvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i autor de "Com les pantalles devoren els nostres fills"; Marina Fernández, neuropsicòloga, professora de la universitat Abat Oliba CEU i portaveu del moviment Adolescència lliure de mòbil, i José Ramon Ubieto, psicòleg clínic i autor de "Mòbils i pantalles i les infàncies i adolescències, addictes o amants?". I acabarem amb els "Llibres per somiar" de Jaume Centelles.
-
La societat del consumisme triomfa amb productes hipersexualitzats de dones per a nenes, com la Barbie. Un videojoc ven més si té característiques sexuals, i una nena de 10 anys té més "likes" a TikTok si penja una foto en biquini. Amb la hipersexualització, la sexualitat es posa al centre: la vestimenta, ser sexi, pintar-se les ungles, gens propi de la infància. I s'ignoren la resta de qualitats i capacitats de les nenes. El món audiovisual perpetua els rols de gènere que impacten en l'autoestima dels menors. Com podem protegir les nenes de la hipersexualització? Com es pot detectar el sexisme d'un producte audiovisual? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa i acompanyament familiar; Anna Plans, presidenta de l'Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya; Patricia Luján, directora creativa amb perspectiva de gènere, que ens presenta el projecte "Enfoquem en púrpura" de Metges del Món; i Nuria Valero, d'escoles cooeducatives de Sant Cugat del Vallès. Sentirem l'humor del pare primerenc de bessones Sergi Vives. I acabarem amb "Com educo", amb Lara Terradas.
-
Més escolta de qualitat per part dels pares, sempre massa enfeinats. I més temps de qualitat en família. Participar més de les decisions que els afecten. I que els ajudin a acabar amb el bullying i a regular millor les pantalles. Són algunes de les peticions dels 5.000 infants de Barcelona que han participat en l'Agenda dels Infants, de l'Institut Infància i Adolescència (per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona). Els nens i nenes han expressat 11 demandes, 300 propostes i 100 idees per millorar el seu benestar i el món. En parlem a l'"Ofici d'educar" amb l'Ismael, la Isabella i l'Annie, de 5è de primària de l'Escola Cervantes; la Simona, el Quim i la Laia, de 5è de primària de l'Escola Guinardó; la Laia Curcoll, responsable de comunicació de l'Institut Infància i Adolescència i el pedagog Francesco Tonucci. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.
-
Han trobat "la fórmula Xiula": cançons amb contingut pedagògic, en tots els estils, de qualitat i festives, que enganxen petits i grans. Amb una carrera musical de 12 anys, són el grup de referència de la música familiar, que entusiasma també la comunitat educativa per la seva labor social i integradora. D'aquí que a les escoles les seves cançons ja són un recurs educatiu. El Jan i el Rikki, educadors socials, visiten els centres educatius per crear amb cada grup classe "la seva mirada estràbica", el cant a la diversitat familiar dels Xiula. Jan Garrido i Rikki Arjuna ens presenten a "L'ofici d'educar" el nou treball dels Xiula: "Babynova", 14 cançons que van des de l'autoestima al dol, passant per la prevenció dels abusos, un himne als perdedors, la salut mental o els rots. Sentirem per començar la família de l'Ona, i acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.
-
L'edat biològica ideal per ser mare és entre els 20 i els 30 anys, però cada vegada som pares i mares més tard, i s'ha vist que la fertilitat cau en picat amb l'edat. Entre un 15 i un 20% de les parelles en edat reproductiva tenen problemes d'esterilitat. D'aquí que un de cada 10 naixements a l'estat espanyol ja és fruit de la reproducció assistida, i la demanda no para de créixer; mentre que la Seguretat Social només la cobreix fins als 40 anys. Quines tècniques hi ha de reproducció assistida? I quin el seu cost emocional, econòmic i físic? A "L'ofici d'educar" coneixem a fons la reproducció assistida amb la Dra. Sara López, especialista en ginecologia i obstetrícia i autora de "Quiero quedarme embarazada", i Gina Oller, embriòloga i psicòloga, autora de "Quiero ser mamá". I sentirem també els testimonis de la Gemma; Júlia Bertran Lafuente, autora d'"Estimada desconeguda", i la il·lustradora Lyona Ivanova, autora de "MadrEH?" I acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.
-
Estan convençudes que ha arribat el moment de posar les mares al centre de la societat. Parlen sense embuts de "les coses que els passen a les mares fent de mares": la culpa, els límits, la corresponsabilitat, les sogres, la sexualitat i la violència obstètrica. I així han fet el ple a la sala Apolo, de Barcelona, comencen gira per diverses ciutats, i ho peten amb el pòdcast "La vida secreta de las madres". A "L'ofici d'educar" ens acompanyen Andrea Ros, doula i actriu, autora de "Lo hago como madremente puedo", i la psicòloga Paola Roig, autora dels llibres "Crianza imperfecta" i "Madre: Escúchate, compréndete y date lo que necesitas". Sentirem també la psicòloga Elena Crespi, i acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.
-
D'una fossa comuna de la Pedraja, a Burgos, el documentalista Sergi Bernal va estirar el fil de la vida del mestre català de la República Antoni Benaiges, que inspira la pel·lícula "El mestre que va prometre el mar"; èxit de públic amb més de 250.000 espectadors i nominada a 6 Gaudís i 5 Goyes. De la força pedagògica del mestre Benaiges, en parlem a "L'ofici d'educar" amb Sergi Bernal, Premi Ciutat de Barcelona 2020 i Marta Mata de Rosa Sensat del 2022, creador d'una exposició de fotografies, del documental "El retratista", de diversos llibres i de xerrades als centres educatius; Beth Gil, mestra de 6è de primària de l'Escola Ferran de Sagarra (de Santa Coloma de Gramenet), i els seus alumnes Pablo i Júlia, que han treballat Benaiges. I sentirem també el guionista de la pel·lícula "El mestre que va prometre el mar", Albert Val, i el protagonista, Enric Auquer, i la filòsofa Marina Garcés. I acabarem amb els "Llibres per somiar", de Jaume Centelles.
-
Com hem arribat fins a la davallada de resultats del darrer Informe PISA? En parlem a "L'ofici d'educar" des de l'expertesa de 5 docents: Jaume Cela, Joan Maria Girona, Susanna Soler Sabanés, Agnès Barba i Coral Regí, que forma part de la Comissió de 18 experts que han d'impulsar millores del sistema educatiu. Quin és el valor real de PISA? Com es pot millorar el sistema educatiu, més enllà de PISA? Quina petjada deixarà en els joves l'etiqueta d'"els pitjors resultats"? I en els docents? Com es combaten la desafecció escolar, el desànim docent o la segregació? I per què cal un pacte nacional per l'educació? I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.
-
Són joves fascinats per les tafaneries i els influencers, conscients i temorosos de les xarxes i amb ganes d'aprendre a ser adults. Són adolescents de cinc instituts de Catalunya que han participat en el Projecte de Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació, amb "L'ofici d'educar" i Catalunya Ràdio. Amb ells hem fet un curs per aprendre a fer ràdio a partir d'una pregunta: Món virtual i món real són el mateix, per als joves? I ho hem culminat amb un programa de ràdio des de la sala de Lectura de Reus. En parlem amb Asier Àlvarez i Alan Pinheiro, de l'INS Josep Tapiró, de Reus; Èric Balaguer, de l'INS Vilafranca 2, de Vilafranca del Penedès; Yaissa Rojas i Laura Díaz, de l'INS Puig i Ferrater, de la Selva del Camp; Valentina Borràs, de l'IE Daniel Mangrané, de Jesús, a Tortosa, i Berta Mena i Gabriela Rico, de l'INS Carles Vallbona, de Granollers.
-
Quina és la darrera promesa important que heu fet o que us han fet? Amb aquesta pregunta comença el darrer llibre de la filòsofa Marina Garcés, "El temps de la promesa", en què lamenta la banalització de la promesa, perquè prometre de debò implica un vincle, compromís i acció. Es pot viure sense promeses? Quin és el preu de ser fidel o de trair una promesa? Quina és la força d'una promesa incomplerta? I què promet la intel·ligència artificial? A "L'ofici d'educar" comencem el 2024 amb Marina Garcés, Premi Ciutat de Barcelona, Premi Rosa Sensat, autora d'"Escola d'aprenents", "Males companyies" i "El temps de la promesa". I acabarem amb els "Llibres per somiar" de Jaume Centelles.
-
Entre un 15 i un 30% dels infants tenen alta sensibilitat: són molt sensibles als estímuls interns i externs i són més empàtics i profunds. Com podem reconèixer l'alta sensibilitat en el nostre fill o filla? I com se'ls pot acompanyar, a casa i a l'escola, perquè l'alta sensibilitat sigui un do en lloc d'una maledicció? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Teresa Nandin, presidenta de l'Associació de Persones amb Alta Sensibilitat i membre del comitè científic de Pas Espanya; Leonardo Huncal, psicòleg i psicoterapeuta sistèmic especialista en infants i adolescents NAS; la psicòloga Ursula Perona, autora de "NAS: Niños Altamente Sensibles", i l'Esther, mare d'un infant amb alta sensibilitat. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.
-
Triar un joc o una joguina per a un nen o una nena és un acte d'amor, de consciència i de sentit comú, defensa Imma Marín, experta en jocs i joguines, creadora de Marinva i autora de "Jugar": un extens inventari de jocs i joguines. La majoria de nens i nenes tenen més joguines de les que necessiten, i l'excés de joguines mata les ganes de jugar, afirma l'experta. Imma Marín ens dona, a "L'ofici d'educar", criteris per triar amb consciència jocs i joguines. I també consells pràctics per fer la carta als Reis. Sentirem els millors regals de Reis del Bruc, de 10 anys, i el Biel, de 6. I també sentirem el "Manual pràctic per afrontar el conflicte familiar", amb la terapeuta Gestalt Marta Butjosa. I acabarem amb el concurs dels "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.
-
A "L'ofici d'educar" us desitgem bon Nadal amb 10 recomanacions literàries de 0 a 16 anys de l'especialista en literatura infantil i juvenil Jaume Centelles. Comptarem també amb les propostes de llibres de l'Arlet, de 10 anys; la Greta, de 8; i la Valentina i l'Abril, de 13.
Tots els de l'equip de "L'ofici d'educar" --la Rosa Sillué, la Nuria Ventura, l'Elisabet Pedrosa, la Lara Terradas, la Marta Butjosa, el Sergi Vives i el Jaume Centelles-- us desitgem bones festes! -
"Això no és Suècia" és la sèrie d'èxit entre les famílies amb criatures, perquè s'hi veuen reflectides i identificades. És una mirada humorística i tendra de totes les petites imperfeccions i fracassos d'una generació bolcada en l'excel·lència de la criança, assegura Aina Clotet, actriu, directora i creadora de la sèrie. Nominada al certificat internacional Green Film, ha rebut el Premi Europa 2023 a la millor ficció televisiva del Parlament Europeu i un premi del Festival de Göteborg. A "L'ofici d'educar" parlem amb la psicòloga i terapeuta a la sèrie i a la vida real Elisenda Pascual; els cocreadors i coguionistes de la sèrie Valentina Viso i Dani González; l'actriu i mare de la sèrie Pat Martínez del Hoyo i els protagonistes, Aina Clotet i Marcel Borràs. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.
-
Amb motiu de La Marató per la salut sexual i reproductiva, donem veu a joves de 16 i 17 anys. No tenen vergonya en parlar de sexe, perquè n'han pogut parlar a casa. Demanen una educació pel plaer sexual i el respecte, no només per conèixer la reproducció i protegir-se d'embarassos i infeccions. El seu despertar sexual va ser durant la pandèmia, i per a alguns va ser la porta al porno, que no els preocupa tant com als adults. De com viuen les relacions sexoafectives en parlem a "L'ofici d'educar" amb quatre adolescents: Núria Cano Ribas, Pol Orois Serrano, Laura Llenas Hernández i Àngel Marco Castejón; amb l'educadora social i terapeuta emocional de joves Clara Darder i amb la Montse Vallet, tiktoker experta en salut sexual i reproductiva. I acabarem amb els "Llibres per somiar" de Jaume Centelles
-
Fa sis anys es va aprovar el decret d'inclusió que estableix que tots els infants, sigui quina sigui la seva condició, puguin anar a l'escola ordinària. Però malgrat els esforços de professionals, centres i administració, hi ha unanimitat que el decret d'inclusió no és encara una realitat per als 35.910 alumnes amb necessitats educatives especials que ho necessiten aquest curs a Catalunya. A "L'ofici d'educar" parlem de com fer la inclusió real a l'aula amb Alfons Espinosa, director de l'escola Drassanes, de Barcelona; Núria Ivern, professora d'anglès i coordinadora a l'Institut Tapiró, de Reus; Marta Darnés, educadora social en centres de secundària de Girona; la psicopedagoga Silvie Pérez Lima, i Noemí Font, mare i activista de la inclusió. I acabarem amb "Com educo" amb la psicòloga Lara Terradas.
-
Se n'ha parlat poc i són essencials: són les emocions epistèmiques. Sobretot les positives, asseguren l'aprenentatge i són una arma contra la desafecció escolar, les drogues i la delinqüència. Fins a quin punt sentir-se estimat o meravellat activa l'aprenentatge? I el bullying o l'avorriment desactiven les ganes d'aprendre? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Rafael Bisquerra, catedràtic d'Orientació Psicopedagògica i president de la Xarxa Internacional d'Educació Emocional i Benestar; Anna Carpena, referent en educació emocional, mestra i autora de "La empatía es possible. Educación emocional para una sociedad empàtica"; Anna Comas, mestra que ha estat directora de l'escola La Maquinista, i amb la doctora en Filosofia i Ciències de l'Educació Anna Forés. I acabem amb els llibres per somiar de Jaume Centelles.
-
Recuperar el dret a decidir què mengem i com es produeix el que consumim és el que es coneix com la sobirania alimentària. "Ens alimentem malament i en excés, fruit d'un model industrial sense consciència social ni ecològica que multiplica les malalties del segle XXI, derivades de la industrialització alimentària. Sense parar-nos a pensar en tot el que hi ha al darrere de cada producte", lamenta Jordi Masjuan, autor de "Canviar el món des de la taula". A "L'ofici d'educar" parlem de la pedagogia per a la sobirania alimentària a l'escola i a la família, amb Jordi Masjuan, cofundador de l'empresa Valors, temps de lleure i menjadors sostenibles per a infants; Dina Bashir, coordinadora de la delegació de Catalunya de Justícia Alimentària, i Esther Vivas, periodista i autora del llibre "El negocio de la comida". Sentirem també el sentit de l'humor de Sergi Vives, pare primerenc de bessones. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.
- Se mer