Episodios
-
El món acaba de viure un dels esdeveniments més disruptius de la història recent, una crisi sanitària a causa de la propagació del virus COVID-19 amb uns efectes econòmics i socials absolutament devastadors. No existeixen precedents similars en el darrer segle, amb l'excepció de la grip espanyola de 1918, i hauríem de retrocedir a registres històrics anteriors al segle XX per a trobar episodis de tant impacte a conseqüència d'una pandèmia.
-
Sóc el Francisco Sánchez i avui els parlaré de la necessitat d'implementar nous estímuls econòmics en el procés de desconfinament.
L'impacte econòmic de la crisi en què estem immersos és evident, i fins que no puguem reactivar l'economia sembla molt probable que el paper dels agents públics serà essencial per a la protecció de la ciutadania. -
¿Faltan episodios?
-
El diari financer Expansió realitza un rànquing anual on els participants trien una cartera model amb entre 4 i 6 companyies espanyoles. Les ponderacions de les companyies en la cartera model són variables i es poden realitzar canvis en la cartera un cop al trimestre. Actualment hi ha 21 participants entre Entitats Financeres, Agències i Societats de Valors com societats gestores d'institucions d'inversió col·lectiva. Escolta el podcast amb Toni Càrdenas
-
El dijous 23 d'abril es va celebrar el Consell Europeu, la cimera entre els diferents caps d'estat dels països membres de la UE, el president del Consell Europeu i la presidenta de la Comissió Europea. L'objectiu de la cimera era aprovar els acords de l'Eurogrup de fa dues setmanes i debatre sobre la proposta de crear un Fons Europeu de Reconstrucció per a combatre els efectius econòmics negatius de Covid19.
-
El Fons Monetari Internacional va publicar ahir el World Economic Outlook, document recurrent en el qual es plasmen les expectatives futures de l'evolució econòmica a nivell global.
Aquesta vegada, l'informe incorpora en les seves previsions l'impacte del COVID-19, el qual, atès que fins ara no compta amb tractament ni vacuna i que la seva propagació és especialment ràpida, requereix mesures de confinament com l'única opció realment efectiva per controlar la pandèmia. -
Des de l'inici de la pandèmia del coronavirus, moltes han estat les veus que reclamen més participació i suport des de la Unió Europea en forma d'ajuda econòmica i financera als països més afectats com Itàlia o Espanya. Tot i que, des de mitjans de març, la Comissió Europea ha anunciat diferents mesures de suport als Estats o empreses en forma de, per exemple, l'alliberament de 37.000 MM€ dels Fons de Cohesió i Estructurals, garanties per a pimes a través del Fons Europeu d'Inversions o una flexibilització de les normes pressupostàries de la UE, és ben cert que aquest desitjat “gran pla fiscal” des de Brussel·les encara no s'ha pogut aprovar.
A més, països com ara Espanya i Itàlia, emparades per França i uns altres sis països de la zona euro, reclamen l'emissió d'eurobons o coronabons, un fet que des de diferents països nòrdics com, per exemple, Alemanya, els Països Baixos o Àustria es veu com a inacceptable. -
“Si comencem ara, podem estar preparats per a la pròxima epidèmia”. Aquest és el missatge que va traslladar Bill Gates fa 5 anys. Fins ara, semblava inimaginable pensar en un escenari així, però ara ens trobem bregant amb un problema per al qual ningú no estava preparat.
La Xina sembla haver ensenyat al món que, amb mesures molt estrictes, el ritme de contagi del virus es pot contenir. No obstant això, és un camí que també posa un fre en el desenvolupament de l'economia.
Quant als mercats financers, la incertesa lligada a les conseqüències negatives del COVID-19 ha causat una de les correccions més severes des de la Segona Guerra Mundial en els actius de risc. Especialment caracteritzat per la seva velocitat, l'índex que mesura la volatilitat del mercat ha marcat un nou màxim històric. -
Ja fa gairebé dues setmanes que el Govern va anunciar l'Estat d'Alarma i el període de confinament de moltes persones amb l'objectiu de limitar el contagi del Coronavirus. D'aleshores ençà, moltes han estat les mesures fiscals, monetàries i de finançament que les autoritats de gairebé tots els països han anunciat per tal de mitigar les conseqüències negatives per a les empreses, les famílies, el sistema financer i l'economia en general. Gairebé tots els plans anunciats es poden caracteritzar com a “històrics” quant a la seva mida, ja que tant l'estímul fiscal com el monetari que s’hi implementaran superen els imports vistos des de la Segona Guerra Mundial.
-
És cert que els diferents països i institucions estan utilitzant tota la seva artilleria monetària i fiscal per combatre els efectes econòmics derivats de la dràstica aturada de l'activitat en l’àmbit mundial. Sense anar gaire lluny, ahir el Senat dels EUA va aprovar el paquet d'estímul fiscal valorat en 2 bilions de dòlars, equivalent al 10 % del PIB nord-americà. Aquest s'afegirà a les innombrables iniciatives que està adoptant la Reserva Federal amb l'objectiu de no drenar de liquiditat el mercat.
Aquest matí, Japó, el país que es negava a cancel·lar els JJOO perquè no veia cap perill de contagi, està treballant per introduir un paquet d'ajuda als impactats pel virus que podria ascendir fins als 500.000 milions de USD, un altre 10 % del PIB, que seria el més gran de la seva història. I no s'acaba pas aquí la cosa, els analistes comencen a estimar que la suma de tots els paquets d'estímul comptabilitzaria en el dia d'avui en fins a un 8 % del PIB mundial! -
L’epidèmia global del COVID-19 i les mesures preses per combatre-la tenen un fort impacte en tots els agents econòmics i presenten grans reptes a superar, si bé cal distingir-ne dues fases diferenciades:
1) Mentre duri l’Estat d’Alarma
2) Quan se superi l’Estat d’Alarma l’activitat econòmica anirà recuperant la seva activitat normal, la qual cosa permetrà tornar a iniciar l’activitat productiva i la recuperació gradual dels fluxos econòmics i d’inversió, però havent suportat, en alguns casos, la pèrdua del lloc de treball, tensions de liquiditat i acumulació de pagaments, fet pel qual seran necessàries mesures financeres de suport addicionals.
En aquest context, el sistema financer juga un paper clau oferint solucions que ajudin a pal·liar les necessitats i els reptes en funció de la fase de la crisi i les circumstàncies que ens trobem. Des de Caixa d’Enginyers estem implementant diferents mesures:
Per a les famílies mestres duri l’Estat d’Alarma
- Ampliacions de límit de les targetes de crèdit
- Finançament personal que permeti afrontar els pagaments mitjançant:
- Bestreta de la nòmina que s’amplia a 1,5 vegades i amb un termini de devolució de fins a 9 meses sense cost financer.
I millores en les condicions dels Préstecs Personals per les famílies un cop superat l’Estat d’Alarma o Solucions de refinançament de deutes mitjançant les iniciatives públiques .
Per a pimes, empreses i autònoms
- Adhesió a les línies de mediació amb aval públic anunciades pel Govern de l’Estat i algunes comunitats autònomes que permetin dotar de la liquiditat necessària per pal·liar els efectes de l’aturada econòmica.
Etc. -
Revisió de l'actualitat econòmica i coronavirus - 24 Març 2020
Caixa d'Enginyers t'ofereix les últimes noticies amb relació als mercats, conseqüència de la crisi del Coronavirus -
Durant les darreres tres setmanes i mitja els mercats de crèdit i de renda han caigut com no ho havien fet des de l’octubre de 1987. El Francisco José Sánchez Ugté ens ho explica.
-
Actualitat econòmica relacionada amb la crisi de l'epidèmia del coronavirus, realitzada pels professionals de Caixa d'Enginyers.
