Episoder
-
Tanquem temporada amb el nostre ja tradicional programa a la fresca, enguany des d'un entorn privilegiat: l'Escola del Caragol de Vilafamés. En aquesta ocasió, parlem de la ruralitat i de tot el que l'atravessa, acompanyades de Vanesa Freixa, autora de "Ruralisme" (Ara Llibres), i Marta Trilles, autora de "Temps de silencis: la vida als masos de Vilafamés". Ens preguntem si és tan gran la distància que separa la ciutat del camp; per què ens cal ruralitzar la societat i com podem aprendre del passat sense caure en la nostàlgia. Tot això i més envoltades d'un munt de gent estimada per dir adéu a una temporada preciosa. Ens tornem a escoltar al setembre!
-
Arriba el crossover més esperat! Compartim micros amb Com a cabres, el podcast d'escalada i muntanya realitzat per Eli Grau i Irene Klein. Com no podia ser d'una altra manera, hui toca parlar del vertigen: de la por que sentim als llocs elevats, però també del que sentim al mig de la natura o als canvis vitals. La por al buit i al pas del temps... En definitiva, una bona xarraeta sobre el vertigen en moltes de les seues dimensions.
-
Manglende episoder?
-
Episodi gravat en directe des de la llibreria La Repartidora (Benimaclet, València) per parlar amb Juanpe Sánchez sobre el seu assaig "Superemocional, uan defensa del amor" (ed. Continta me tienes).
Analitzem com ha evolucionat el concepte d'amor al llarg de la història, des del materialisme marxista fins l'amor romàntic, passant per la fi de l'amor que en el present defensen autores com Illouz. Ens preguntem si baix el concepte "consum de cossos" s'amaga un nou tipus de moralisme. Parlem de les dives del pop i del paper que han jugat en la creació d'identitats queer i, a ritme de Lana del Rey, reivindiquem allò cursi, així com la nostra vulnerabilitat i interdependència.
-
Parlem de turisme a partir de «Estuve aquí y me acordé de nosotros», l'últim assaig d'Anna Pacheco editat per Anagrama, i ho fem amb la mateixa autora i amb Nacho Collado, membre de l'assemblea La Saïdia Comuna. Al llarg del capítol parlem de la relació entre treball i turisme, explorem les narratives i els relats que ho impregnen, ens preguntem què passa quan som nosaltres els que viatgem i ens plantegem si es pot descansar d'altres maneres. Tot això en directe des de la Biblioteca Joanot Martorell de Marxalenes, a València.
-
Abordem un episodi sobre la literatura vinculada amb la memòria de la SIDA i l'activisme contra la serofòbia i l'estigma vinculat a la malaltia. Ho fem a través de les obres de Pedro Lemebel, Rafael Chirbes, Rebecca Makkai, Susan Sontag i Anthony Passeron i de la veu d'activistes i investigadors de la memòria LGTBIQ+
Les obres que hi apareixen són:
- "Loco Afan", de Pedro Lemebel
- "Els grans optimistes", de Rebecca Makkai (Ed. Periscopi)
- "Los hijos dormidos", d'Anthony Passeron (Libros del asteroide)
- "París-Austerlitz", de Rafael Chirbes (Ed. Anagrama)
- "La SIDA i les seves metàfores", de Susan Sontag (Ed. Arcadia)
- "Maricas malas", de Christo Casas (Ed. Paidós)
-
Com pot ser que el que ja no hi és seguisca ocupant tant d'espai? En este episodi parlem de l'absència amb Irene Klein, autora de "Les absències" (Ed. Bromera) i amb Sandra Monfort, que acaba de treure el disc "La mona". Establim un diàleg entre creadores, però també entre música i literatura, al voltant de les coses que hem perdut.
-
Estrenem 2024 conversant amb Mar Català, llibretera de La Repartidora. I ho fem en un programa diferent, una conversa variada sobre hàbits lectors, món editorial i literari i moltes coses més. Repassem algunes lectures que ens han agradat de l'any passat i que no havien tingut cabuda al programa i comentem els títols que estem esperant amb candeletes per este 2024.
-
Hem anat fins a Manacor a fer aquest directe gràcies a l'Escola Municipal de Mallorquí. Abordem el tema de les illes a través de la reescriptura dels clàssics. Des de les costes d'Itaca reinterpretades per Margaret Atwood fins a les de Mallorca. La història de la illa a través de La mar rodona, de Sebastià Perelló i de l'obra poètica de Guillem d'Efak.
-
En aquest programa gravat a l'Espai d'Art Contemporani de Castelló, parlem de la por a partir de dues de les autores més interessants de la literatura actual: Irene Solà i Mariana Enríquez. Les novel·les «Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres» i «Nuestra parte de noche», ambdues editades per Anagrama, ens serveixen de pretext per parlar de terror, de mitologia popular, de la fantasia al servei de la subversió política, de dones absents, de memòria, i molt molt més! Tot això ho fem dins del marc de la campanya «Espanta la por» de l'ETNO.
-
Es poden contar històries de drogoaddicció sense caure en moralismes, ni romantitzant l'autodestrucció? La llengua oral té cabuda en la literatura? La realitat és un material literari vàlid? Són els premis literaris l'únic mitjà viable per a publicar literatura en català? En aquest capítol, intentem desgranar tots aquests interrogants a partir de la novel·la «Els dies bons» i ho fem acompanyades de la mateixa autora: Aina Fullana, en directe, des del Centre de Cultura Contemporània Octubre de València dins del cicle "La podcastera de l'Octubre" organitzat per Acció Cultural del País Valencià.
-
Tornem amb nova temporada i parlem de la ciutat; ho fem a través de dues obres molt diferents: "Poeta en Nueva York" de Federico García Lorca i "El malestar de las ciudades" de Jorge Dioni. Entre la poesia i l'assaig, reflexionem sobre com són les ciutats del present i com les habitem (si és que encara ens deixen fer-ho), sobre els espais urbans com a espais literaris, parlem de memòria i sona molta, molta música. A més, comptem amb moltes veus amigues que ens acompanyen en totes aquestes cabòries per fer d'aquest INTRAMURS un programa coral dels que més ens agraden.
-
Arriba ja el nostre tradicional sopar a la fresca per tancar temporada. En aquesta ocasió i des del mas de Quim, parlem de l’amistat. Pot ser l’amistat revolucionària en temps d’individualisme flagrant? Fan mal les amigues? Ens agrada massa fer exaltació de l’amistat? Què passa amb la incomunicació entre amics? Intentem resoldre aquests interrogants, com sempre, a partir del pensament, de la literatura, però també de les nostres pròpies experiències.
Comencem amb «La amistad» de Simone Weil, a partir del qual revisem la check-list del que la filòsofa considera que ha de ser una bona amistat; ens endinsem en l’univers dels videojocs amb «Demà, i demà, i demà» de Gabrielle Zevin, el gran súper vendes de què tothom no para de parlar des que va arribar la primavera, que ens conta l’amistat entre Sadie i Sam des que són xiquets fins que es fan grans; per últim, parlem d’amistat masculina a partir de «Los bloques naranjas» de Luis Díaz, editat per Sabina Urraca, un poemari en prosa que explora aquest vincle en l’adolescència.
Acompanyeu-nos en aquest tancament de temporada i gaudiu del nostre 3x11: FRESQUES I AMIGUÍSSIMES!
-
Són temps d'extrems. De sequeres i inundacions, de conflictes mediambientals i turisme de masses, i nosaltres tornem a Ràdio Godella amb un nou episodi dedicat a l'aigua. I ho fem, com sempre, des de múltiples perspectives literàries. Des de "l'Espanya submergida" de Detendrán mi río, obra de Virginia Mendoza publicada per Libros del K.O. i la memòria desapareguda al fons dels pantans anirem nedant a contracorrent de les novetats per parlar de la primera novel·la d'Irene Solà, Els dics, guanyadora del premi Documenta de l'Altra editorial l'any 2017. Enmig, ens apuntarem a un viatge en creuer de la mà de David Foster Wallace per qüestionar el model turístic de masses i la seua sostenibilitat.
Submergiu-vos i acompanyeu-nos en aquest programa! Disfruteu-lo!
-
Nou episodi gravat en directe a l'IES Lluís Vives amb Gemma Martínez i Laura Bellver, coautores de "Venim de lluny. Història del feminisme al País Valencià" (Sembra llibres). En aquest episodi parlem de la relació entre literatura i feminismes des de diferents punts de vista. Des de l'assaig històric i la reivindicació d'una memòria feminista i obrera a la nostra terra fins a l'Argentina de Camila Sosa, autora que a la seua genial novel·la "Las Malas" (Tusquets) posa sobre la taula molts dels debats actuals que afecten als feminismes. També ens ocuparem del paper dels homes a aquest moviment de la mà de bell hooks i el seu "La voluntat de canviar", editat per Tigre de Paper.
Agraïm al CEFIRE Plurilingüisme la seua convidà a fer aquest programa dins de les seues jornades de formació Coeduca. Jornades de lectures diverses en literatura infantil i juvenil.
-
En literatura, l’origen de classe, el treball, l’esgotament, la precarietat no només travessen el fet d’escriure, sinó que també són eixos temàtics dels textos (i paratextos) de les mal anomenades “noves veus” del sistema literari actual. Per a mostra, tres botons: "El power ranger rosa", "Consum preferent" i "Supersaurio", tres primeres novel·les publicades entre 2020 i 2023, en què els respectius protagonistes han hagut d’emigrar a Berlín per assegurar-se un sou, fan trajectes eterns en guagua per arribar a una feina que detesten o malden per trobar un punt d’ancoratge en una Barcelona turbocapitalista en què tot trontolla. Però són realment nous aquests temes en la literatura? És l’èxit precari un fenomen exclusiu del moment actual? O és que ara les creadores en parlen més? No serà que ens hem passat de rosca i ara és guai mostrar-se precari? En aquest programa, gravat en directe des de l'EOI València-Saïdia, intentem respondre totes aquestes preguntes a través de la literatura actual acompanyades per Christo Casas, autor d’El Power Ranger Rosa i com ell mateix es defineix “marica de classe obrera amb l’esperança d’abolir el treball assalariat”.
-
En aquest episodi Quim Ruiz, Lourdes Frasquet i Empar Puerto parlen des de Vila Gadea, a Altea, de l'escriptora valenciana Carmelina Sánchez-Cutillas. I no ho fan sols: la veu de l'actriu Marina Mulet i la guitarra de Rosario Centelles acompanyen tota aquesta dissertació desplegant els versos més significatius de l'escriptora, perquè Carmelina SC per sobre de tot va ser poeta. També s'hi parla de la construcció de la veu litèraria de l'obra de Carmelina Sánchez-Cutillas a través de tres arestes: gènere, clau nacional i classe i es lligen fragments de les seues cartes on escriu sobre la necessitat de ser reconeguda pels cercles literaris del moment i de la maternitat, entre altres coses. Per últim, es fa un poc de literatura comparada entre els principals tòpics literaris de la novel·la Matèria de Bretenya, un dels coming of age més universals de la nostra literatura.
-
Qui no ha sentit mai l’anhel d’escapar, de fugir, de viure altres vides per burlar el destí que sembla que se’ns haja assignat per nàixer en un indret concret del món? En els llocs on no passa res i les vides transcorren anodines, aquest desig es multiplica; si el context és opressiu, ofega i asfixia, marxar-se’n esdevé necessitat. És llavors quan, d’una manera o una altra, a l’horitzó es perfila la promesa d’una vida millor.
Aquest desig també té presència en la literatura i en aquest capítol explorem eixes ànsies d’esperança a partir de les obres "Brodats" de Marjane Satrapi; "Tostonazo" de Santiago Lorenzo i "Facendera" d'Óscar García Sierra. Tanquem, així, la trilogia que hem construït amb els nostres anteriors capítols "Mons possibles" i "Fa calor".
-
Per fi podem compartir-vos el programa que vam gravar a Benlloc amb motiu del primer aniversari del projecte Malaerba. Ja venen els primers freds, però notem com mai els efectes de l'emergència climàtica i, en general, FA CALOR. En aquest episodi abordem els canvis en el clima des de la literatura a través de les obres de Gustavo Duch (Pol·len edicions), del compendi de relats sobre canvi climàtic "Estío" (edicions Episkaia) i del poemari "Los planetas fantasma", de Rosa Berbel, editat per Tusquets.
Tot això, amb la millor companyia possible. Ens acompanyen Alba Cebrian, de Malaerba i Roger Jover, de Mas del Potro. Esperem que puguem encomanar-vos l'alegria amb que vam fer aquest programa. Gràcies a totes les que vau vindre!!!
-
En el capítol de hui imaginarem mons possibles en este món que sembla abocar-nos cada dia més cap a la desesperança. Parlarem del llibre "Utopia no és una illa", de Leyla Martínez (ed. Episkaia) per recorrer el concepte d'utopia al llarg de la història i pensar per què en un context com l'actual, ene que el neoliberalisme es presenta com l'única opció possible. Cal que mirem al passat amb nostàlgia o serem capaços d'imaginar noves possibilitats?
Sense nostàlgia, mirarem al passat -en concret a una abadia del segle XII- per veure com una comunitat de monges construeix una cosa semblant a un lloc on voler viure. Ho farem amb Màtrix, de Lauren Groff, recentment editat per l'Altra editorial. Per últim, viatjarem cap al futur per comprovar els potencials de la ciència ficció en la construcció de possibilitats de futur. Ho farem amb tot un clàssic, un best-seller: Els desposseïts d'Ursula K. Le Guin.
Senyeu-vos i amarreu-se els cinturons, que salpem cap a la possibilitat de construir nous mons!!!
-
Vos deixem el segon episodi d'aquesta temporada, gravat en vespres de Tots Sants i front a una gernació de persones des de la plaça de l'Ajuntament de València, en el context de la Plaça del Llibre. En ell parlem de la mort amb una convidada d'excepció: la Núria Bendicho, autora de l'elogiada novel·la Terres Mortes (Anagrama ed.).
FALTAR és com les valencianes anomenem a morir. Una mena d'eufemisme propi de senyora major que ens encanta i que fem nostre. A partir d'ací i resseguint l'argument de la novel·la Terres Mortes parlem sobre el morir hui dia front a la mort en les societats tradicionals, sobre la presència de la mort a la literatura o a les cançons, de modernisme, de Víctor Català i de tots eixos personatges grotescos que tant ens van taller l'alè a la literatura de la Núria Bendicho.
Senyeu-vos, que comença GENT RÀNDOM!
- Vis mere
