Episodit
-
Un nou episodi en què conversem al voltant de les expectatives que es generen en la ficció i en els texts literaris. Les expectatives són un mecanisme que indueix al lector o lectora a participar de la història, però aquestes han d'estar ben formulades, tant les explicites com les implícites. I entrevistem Silvestre Vilaplana, autor de «La mirada de l'impostor», «El triangle rosa» i «Un sepulcre de lletres minúscules», entre altres.
-
Hi ha un mètode canònic per a posar noms als personatges? Es trien a l'atzar? Com d'important és una bona tria de noms per als personatges de la nostra novel·la? Un nou episodi sobre com els noms poden condicionar la interpretació del relat per part del lector o lectora. I entrevistem Xavier Aliaga, periodista i escriptor.
-
Puuttuva jakso?
-
Un nou episodi sobre els diferents tipus de narrador que podem trobar, segons el nivell de distància i la perspectiva que s’establisca entre la veu narrativa i els fets narrats. Entrevistem Teresa Broseta, coneguda especialment per la seua obra dedicada al públic infantil i juvenil, tot i que també ha escrit narrativa per a adults. Autora de «La botiga del carme», «Les costures del món» o «L’illa a la deriva», entre altres.
-
Un nou programa sobre els principis bàsics per a construir un bon diàleg en la ficció. La intencionalitat, la precisió, la naturalitat i l'adequació temporal en són alguns. Com diu Usó, "els diàlegs literaris per a funcionar adequadament, han de tenir un ritme intern adequat, com la poesia". I en aquest episodi entrevistem Raquel Ricart, autora d'«El dit de Déu» o «En les mars perdudes».
-
Un episodi sobre una realitat que tot escriptor i escriptora ha viscut: el refús editorial. Parlem d'algunes cartes de refús editorial que han rebut algunes grans veus de la literatura universal abans de triomfar, del paper clau de l'editor o editora, i de la importància de la persistència. I entrevistem Montserrat Morera Escarré, autora d'«Aures» i «Ravals».
-
Un episodi sobre com posar en marxa el procés d'escriptura d'un text literari, des del moment en què et ve al cap la primera idea fins que la narració està preparada per a publicar-se.
I entrevistem Víctor Labrado, l'autor de «Nascuts del fang». -
Estrenem segona temporada amb un episodi dedicat a la construcció dels personatges i les distintes eines que han utilitzat, al llarg de la història, grans novel·listes i periodistes.
I entrevistem Urbà Lozano, autor d'Un silenci antic i molt llarg (Bromera, 2023)
-
Al poble d’Espantacriatures, un monstret somia amb ser el més temible de tots. Però quan li arriba l’oportunitat de fer plorar de por les seues primeres víctimes, els nervis li juguen una mala passada i... PRUUUF!, se li escapa un pet ben sorollós que, més que por, provoca rialles. Podrà este peculiar monstre trobar el seu lloc en el món dels sobresalts?
Prepara’t per a esclafir a riure amb el monstre Petorro!
---
Vols adquirir el llibre?
Premi Internacional Enric Solbes d'Àlbum Il·lustrat
-
Tanquem la primera temporada parlant de les 'escenes amb bonus', les quals podem trobar en molts dels llibres que llegim, però solament els escriptors més hàbils aconsegueixen que se'ns queden en el record.
Ah! El convidat d'aquest episodi t'encantarà!
-
Va nàixer a la Nucia. Va ser escriptora i mestra, amb un compromís ferm amb l'ensenyament de la llengua. També va fundar la secció de Pedagogia de Lo Rat Penat i en els seus últims anys va formar part de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. De qui parlem?
Efectivament, aquest episodi de L'arquitectura de la ficció el dediquem a parlar sobre Carme Miquel. I ho fem amb una convidada que ens encanta: Elvira Cambrils.
Ací trobaràs l'enllaç a l'entrevista a Carme Miquel publicada per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. -
Què és un narrador intrús? Ha canviat aquesta figura al llarg de la història? És molt difícil d'utilitzar?
En aquest episodi de «L'arquitectura de la ficció» parlem sobre l'evolució d'aquesta veu narrativa, usada per grans autors com Dickens, Tolstoi o Dostoievski en la seua versió clàssica.
La convidada d'aquesta setmana és l'escriptora i comunicadora, Irene Rodrigo. -
En què consisteix un bloqueig literari? Quines són les causes més freqüents? Què podem fer quan en patim un?
En aquest episodi de l'Arquitectura de la Ficció, parlem sobre la dificultat a l'hora de generar noves idees o tirar endavant l'obra que s'està escrivint.
Amb Joanjo Garcia.
-
Xarrem amb Ferran Torrent sobre la seua trajectòria i aprofitem per a presentar les seues noves publicacions, Gràcies per la propina i Memòries de mi mateix.
Amb Xavier Aliaga, periodista i Sandra Capsir, presentadora del pòdcast L'arquitectura de la ficció.
Organitzen: Bromera i ACPV. Col·laboren: Fan Set i Octubre Centre de Cultura Contemporània.
-
Qui diu que fer pastissos no és perillós? Aquell dissabte, mentre compràvem al mercat, vam veure una cosa que ens va deixar de pedra. I és que allà, entre les parades, s'amagava un secret... monstruós!
Un audioconte de Bromera. Locució: Nelo Gómez i Victoria Mínguez. Disseny i realització de so: NG Mèdia.
-
Com es comença a escriure un llibre? A partir d'una idea? S'ha de fer una feina preliminar? Quina?
En aquest episodi de l'Arquitectura de la Ficció parlem sobre les distintes maneres de començar a escriure un llibre i expliquem què és un escriptor de brúixola i en què es diferencia d'un escriptor de mapa.
A més, comptem amb un convidat de luxe: l'escriptor Joan Benesiu.
-
A la fàbrica, Júlia és rebuda amb deferència, però a casa, als seus quaranta anys, perd al seu home i a la mare en poc temps. Fent neteja al despatx del difunt Josep, descobreix la veritat sobre el seu pare, un llistat amb els noms dels acusats per la mort de Pelletes en la Revolució del Petroli de 1873.
-
Josepet marxa a Amèrica a treballar i Miquel, el fill major, s'acosta a Júlia, que a poc a poc va guanyant-se també el respecte a la fàbrica. Davant la malaltia de Josep tots deixen les discussions al marge, però Vicenta presagia que a eixa casa venen un seguit de desgràcies.
-
A la casa dels Romeu no es deixen alliçonar i conspiren contra Júlia. El matrimoni no es deixa arrossegar, encara que Josep se sent vell fan un viatge a Barcelona on Júlia descobreix la força del desig i entén la melangia del seu marit i els sentiments de Rafelet.
-
Dolors cedeix l’administració de la casa, però no respecta el gust de Júlia fins que el comiat de la fadrina i l’intent d’encaminar al fill menut de Josep; Josepet, deixa clar qui mana a la casa. Júlia organitza la primera festa com a mestressa, on roba el cor dels convidats.
-
La boda se celebra i fan viatge de noces. Josep i Júlia s'alien i enforteixen la seua relació. A la tornada a Alcoi, Júlia demana, entre altres coses, l'administració de la casa. Dolors s'ofén per veure's amenaçada i aprofita l'ocasió per a mantenir els nets en la seua contra.
- Näytä enemmän
