Episodit
-
El galerista i comissari Marc Domènech, parla sobre l’obra d'Apel·les Fenosa i de l’exposició que va realitzar a la seva galeria.
-
L'historiadora Mercè Doñate parla sobre la primera exposició antològica d'Apel·les Fenosa a Catalunya.
-
Puuttuva jakso?
-
El jurista Raimon Carrasco i Nualart parla sobre l'escultura d'Apel·les Fenosa.
-
El fotògraf francès Jean Marie del Moral parla de la seva relació amb l'escultor Apel·les Fenosa.
-
La Reserva d'El Temps de les Arts: Una passejada amb Ruth Troyano pels horts de la Trapella
-
La Reserva d'El Temps de les Arts: una passejada per la Biblioteca de Catalunya amb Anna-Priscila Magriñà
-
La Reserva d'El Temps de les Arts: una passejada pel Museu de l'Art Prohibit amb Amadeu Carbó
-
La Reserva d'El Temps de les Arts: una passejada amb Noelia Karanezi pel Museu de Badalona
-
La Reserva d'El Temps de les Arts: una passejada per la Basílica del Pi amb Bernat Reher
-
Enric Cambray és una peça fonamental del teatre contemporani català. Ara fa 'Hamlet.01' a la Biblioteca de Catalunya i codirigeix amb Àngel Llàcer un musical al Tivoli. És un treballador incansable que, amb 35 anys, ha sabut fer-se un lloc i demostrar el seu talent intentant no desaprofitar cap oportunitat.
Després de veure el 'Hamlet' de Patrice Chéreau a Avinyó, Sergi Belbel va decidir que mai no muntaria l'obra perquè no es podria acostar a aquella meravella, però sí que podria apropar-s'hi a través de l'escriptura. I 'Hamlet.01', estrenat oficialment la primavera de 2022 a Dau al Sec, és el primer intent al respecte. Cambray ens explica que tot plegat és un projecte de cinc monòlegs que Belbel li ha escrit i que aniran estrenant en els propers anys. El següent serà el setembre-octubre de 2024. “La idea és que cada monòleg tingui un al·licient diferent”, explica Cambray.
Enric Cambray fent 'Hamlet.01'.
Però, no és impossible Hamlet? L'actor assegura que fan un exercici “des de la filologia, des de la literatura, per intentar entendre el personatge, el que li passa en el seu context, com ell ho llegeix”. Reconeix que el personatge de Shakespeare “ens supera sempre que el veiem”. Sap que a la segona rèplica ja requereix una pausa. Per això ells ofereixen “aquest temps d'aturada: ens donem un moment per a la reflexió, el pensament”. I li afegeixen un punt de comèdia.
“No hi ha cap més artifici que la paraula. Vaig amb uns focus que em moc jo. No hi ha ni tècnic”, assegura Cambray. De fet, el mateix Belbel i l'actor van produir-se l'espectacle i des de l'estrena l'han anat fent, fins a fer parada unes setmanes a la Biblioteca de Catalunya.
Enric Cambray va protagonitzar 'Pares normals' al Poliorama. Foto: David Ruano
Fa uns mesos, Cambray va protagonitzar un dels musicals de la temporada passada, 'Pares normals', al Poliorama. I ara és al Tivoli codirigint-ne un altre, en castellà i sense crítica que pugui valorar si val la pena. Ell és dels que creuen que s'han de fer musicals en català, però que no hi ha prou públic per aixecar grans produccions.
Amb 'Pares normals', assegura, “ens vam menjar una mica els mocs”. “La gent que venia en sortia encantada, però la gent no venia”, afegeix. Creu que els teatres públics de Barcelona han de “tornar a creure” en el gènere i ens avança que s'estan movent coses en aquest sentit. En serà ell el director? “Tenim el talent per fer-ho, a tots els nivells, i tant de bo pugui ser la persona que el dirigeixi”.
Marc Rodríguez, David Verdaguer, Enric Cambray i Mar Ulldemolins fent 'El mètode Grönholm' al Poliorama. Foto: Daniel Escalé
Quan mira la indústria, Cambray veu que Madrid “ens passa la mà per la cara”, per una simple raó: “Celebren que les coses passin”. “Si ens celebréssim una miqueta més, l'estat d'ànim de la cultura seria millor, aniríem molt més lluny”, matisa.
Cambray només ha estat una vegada al Lliure (“i va ser un fracàs”), però ells no és dels que es queixen. I, tot i així, és dels actors que més treballen del país. “He tingut sort, però ningú no m'ha regalat res”, apunta. “No em dedico a això per anar en contra de ningú”, remata.
Tema d'obertura: 'Our Mutual Friend', de The Divine Comedy -
Una passejada pel Parc Central del Poblenou amb Elena Tarrats
-
L'estrena a Barcelona d'un espectacle de Nao Albet i Marcel Borràs hauria d'obrir tots els telenotícies, perquè aquest parell són, sens dubte, el millor de la seva generació. En uns dies els tindrem al TNC amb 'De Nao Albet i Marcel Borràs'. I aprofitem l'avinentesa per conversar amb en Marcel, un actor plenipotenciari que en breu també estrena sèrie, 'Això no és Suècia'.
Podríem dir que Albet i Borràs continuen sorprenent-nos ja des de l'inici, amb l'acte brossià de citar-se en el títol. No enganyen ningú, diuen, perquè “l'obra va de nosaltres”, explica Borràs. I es tracta d'una antologia del que han fet fins ara des que van començar com a adolescents al Lliure fins a 'Falsestuff', l'última peça que van posar de llarg a Barcelona, el 2018.
Nao Albet i Marcel Borràs aixequen una autoficció que també és una antologia del que han fet fins ara. Foto: TNC
Durant aquests cinc anys, explica Borràs, han fet moltes coses, com menjar-se Madrid. Hi han portat 'Mammon', 'Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach' i 'Falsestuff', amb muntatges nous en les dues últimes, perquè ja feia temps que les havien estrenat a Barcelona i perquè els venia de gust. També, diu l'actor, ha començat un projecte de ficció audiovisual amb Albet.
“Si ets jove i vols tenir reconeixement has d'anar a fora”, apunta, potser un pèl pessimista. Ells ho han fet des de la capital espanyola, on han tingut, diu, “una rebuda molt més guai”.
'Mammon' va ser l'última peça de Nao Albet i Marcel Borràs que va estrenar el Lliure, tot i que la producció era de La Brutal. Foto: Felipe Mena
Borràs no es vol mullar gaire quan li demanem pel panorama general català. Sí que diu que el teatre barceloní “ha canviat” en els últims quinze anys. I creu que “molaria que passés alguna cosa que transformés”, alhora que lamenta que les companyies joves no hagin aconseguit trencar “ el sostre de vidre de les sales grans”.
“Hem trigat a fer una nova obra perquè les últimes tres seguien una mateixa idea de fer teatre i sentíem que ja l'havíem explorat prou”, ens avança. Borràs creu que estan fent “una cosa diferent”, i molt més arriscat del que hem pogut veure d'ells fins ara.
Marcel Borràs és en Samuel a 'Això no és Suècia', una sèrie d'Aina Clotet i Mar Coll que arribarà a TV3 a l'octubre. Foto: Funicular Films
Reconeix que el desafiament de portar gent jove al teatre és actual i ho serà sempre. Sap el perquè: “El teatre ve travessat per una cultura que és arcaica. Per això, entrar-hi des del desconeixement, depèn de l'obra, pot costar-hi”.
A mitjans d'octubre, estrenarà a TV3 la sèrie 'Això no és Suècia', un producte audiovisual de proximitat que ha creat la seva parella, Aina Clotet, que també el protagonitza amb Borràs. Tots dos són uns pares primerencs que exploraran, “des de la foscor, la necessitat dels pares de protegir els fills”. “Ens riem molt de nosaltres mateixos”, afegeix, tot deixant clar que no fa d'ell mateix.
Tema d'obertura: 'Amb tot', d'El Petit de Cal Eril - Näytä enemmän
