Эпизоды
-
Alicia Albadalejo és d’un poble d’Albacete i va arribar a Catalunya fa gairebé deu anys per estudiar Biomedicina. Quan va triar la UAB ja tenia en ment que començaria a aprendre català de seguida. S’hi va posar i avui s’hi manega a la perfecció. En el camí, ha estudiat Medicina i tot just acaba de començar el MIR d’Oftalmologia a l’Hospital Clínic. Entrevistem el metge de família José Luis Ballvé, que ha posat en marxa un projecte per desenvolupar una aplicació que faciliti el diagnòstic, el tractament i, molt sovint, la curació del vertigen posicional paroxístic a la consulta d’atenció primària. Temps afegit: Alexandre Yersin, el brillant científic francès descobridor del bacteri causant de la pesta, és el protagonista que avui recupera l’epidemiòleg Antoni Trilla.
-
El cardiòleg Alfons Fadeuilhe va aprendre amb el seu pare les primeres nocions de fotografia, una afició que l’ha acompanyat tota la vida i que ell ha anat perfeccionant amb la capacitat d’observació que ha adquirit amb la pràctica de la medicina. Conversem amb la ginecòloga Meritxell Gràcia, que ens explica per què, durant anys, l’endometriosi ha estat una malaltia infradiagnosticada, tot i afectar de manera important la qualitat de vida d’una de cada deu dones en edat reproductiva. També ens avança que les coses ja han començat a canviar. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ens condueix fins als campaments dels legionaris romans per saber com era la medicina militar de l’època.
-
Пропущенные эпизоды?
-
La ginecòloga i obstetra Sara López ha apostat per sortir de la consulta per fer divulgació sobre reproducció assistida i problemes de fertilitat a través d’un llibre i, més recentment, d’altres canals com les xarxes socials. El metge de família Xavier Busquet és expert en cures pal·liatives domiciliàries i un dels autors d’un estudi qualitatiu que recull experiències de professionals que han participat en processos d’eutanàsia a Catalunya. En una entrevista, ens acosta les reflexions, emocions i dificultats que van expressar aquests companys. Temps afegit: curiositats al voltant dels supervivents del Titanic, a propòsit de la cançó My heart will go on, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla.
-
Ja fa uns anys que el metge de família Dani Antolín va trobar en el teatre un gran aliat. Els escenaris i la interpretació el van ajudar a superar un intent de suïcidi i han estat companys de viatge i font d’aprenentatge per a aquest jove metge. Entrevistem un altre metge de família, Yoseba Cánovas, que cada any fa un seguiment exhaustiu del procés d’elecció de les places MIR i n’elabora una anàlisi molt innovadora que, segons afirma, desmenteix que la Medicina Familiar i Comunitària sigui poc atractiva per als joves metges. Temps afegit: epidèmies de febre groga a la Barcelona del segle XIX, de la mà del nostre col·laborador, l’epidemiòleg Antoni Trilla.
-
D’una manera gairebé casual, la cirurgiana general Janice Velasco va descobrir que les radiografies podien ser un material perfecte per elaborar els seus originals collages i per expressar la seva creativitat. Conversem amb la metgessa de família Anna Ruiz Comellas sobre com compagina assistència, recerca i docència a futurs metges des de la Catalunya Central. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ens porta una llarga llista de temes del pop i del rock amb ritmes idonis per acompanyar una reanimació cardiopulmonar (RCP).
-
La dansa i el dibuix han estat molt presents a la vida de la metgessa de família Sònia Baró. Després d’un parèntesi, s’ha retrobat amb el ball gràcies a la pràctica i el descobriment del twerk. Acostumada a ser entrevistada com a referent de cirurgies pioneres, la neurocirurgiana Gloria Villalba ens parla avui de la importància de crear espais de calma dins dels centres sanitaris per poder comunicar amb respecte i empatia informacions de fort impacte emocional tant als pacients com als seus familiars. Temps afegit: el primer transplantament de cor del món, realitzat l’any 1967 pel cirurgià Christiaan Barnard, és l’episodi mèdic que avui rescata de la memòria l’epidemiòleg Antoni Trilla.
-
El metge de família Lluís Valerio compagina la medicina amb l’escriptura. Es mou com un peix a l’aigua al gènere de la novel·la d’aventures: n’ha publicat tres títols i compta amb uns quants lectors fidels. Les emergències han marcat la vida professional del metge internista Jaume Motos. Acaba de jubilar-se del SEM, on era el metge més antic, i comparteix vivències i reflexions de tota una carrera que ha viscut amb veritable passió i dedicació. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recupera la figura del metge alemany Robert Koch, descobridor del bacil de la tuberculosi.
-
La figura d’Agnòdike, que va viure a l’Atenes del segle IV abans de Crist i que es coneix com la primera ginecòloga de la història, ha servit d’inspiració a la historiadora Elisenda Durban per escriure la seva primera novel·la, La metgessa (Pagès editors). La neuròloga Patricia Pozo actualitza coneixements al voltant de la migranya en una entrevista en què destaca la importància d’oferir als pacients opcions que millorin la seva qualitat de vida. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recorda l’enorme aportació que la metgessa Virgina Apgar va fer a la salut neonatal, amb el test que porta el seu nom i que es fa a tots els nadons en néixer.
-
L’oftalmòleg Ferran Mascaró ha participat a cinc de les sis grans maratons del món. L’afició per córrer li ha servit per connectar amb el seu fill Josep, diagnosticat d’autisme, i per donar visibilitat als trastorns d’aquest espectre. Parlem de dolor persistent amb la metgessa de família Aina Perelló, que ens explica que hi ha tractaments més enllà dels fàrmacs i que cada cop hi ha més evidències dels beneficis que aporten als pacients el moviment i l’educació en neurociència. Temps afegit: fòbies i altres curiositats al voltat d’agulles i xeringues, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla.
-
A punt de jubilar-se, la metgessa de família i experta en valoració geriàtrica Adela Martín té molt clar que ha arribat el moment de dedicar-se a la seva altra gran passió: la botànica. Conversem amb el radiòleg Xavier Serres, que ens recorda la gran aportació que els ultrasons han fet a la medicina, sobretot a través de l’ecografia, i ens descobreix l’enorme potencial que aquestes ones tenen també en processos terapèutics, com ara la destrucció de tumors. Temps afegit: l’origen i evolució del fonendoscopi, de la mà del metge epidemiòleg Antoni Trilla.
-
Francesc González és metge internista i disc jòquei. S’ha format com a productor musical i la seva passió per la música electrònica només és comparable amb la satisfacció que li produeix fer de metge. Entrevistem el pneumòleg Ignasi Garcia Olivé, amb qui recordem que l’amiant continua sent un risc real per a la salut a l’espera d’assolir la retirada total dels materials que contenen aquest tipus de minerals. Temps afegit: La història dels guants quirúrgics explicada per l’epidemiòleg Antoni Trilla, amb una història d’amor inclosa.
-
Paula López és resident de tercer any d’Angiologia i Cirurgia Vascular, però també toca el piano i gaudeix ballant, dibuixant i, sobretot, llegint. Ella és booskstagramer, és a dir, que recomana i comparteix lectures a Instagram. Entrevistem la psiquiatra Lluïsa Garcia-Esteve, referent en l’atenció a dones que pateixen violència sexual, que ens recorda que la violència masclista és també una qüestió de salut a la qual cal donar una resposta integral. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla analitza el personatge televisiu del doctor Gregory House i els paral·lelismes que manté amb Sherlock Holmes.
-
Amb una sòlida formació en filosofia i teologia, que enriqueix la seva carrera com a metge de família i directiu del món sanitari, Jaume Duran reflexiona i escriu sobre la relació entre ciència, medicina, fe i espiritualitat. La metgessa Zineb Bakkali va graduar-se fa uns mesos i ens explica en una entrevista com es prepara l’examen MIR i quines són les seves expectatives i il·lusions professionals i personals. Temps afegit: l’eradicació de la verola, un gran triomf de la vacunació, amb Antoni Trilla.
-
A la biblioteca del cardiòleg Miquel Ylla hi ha més de 10.000 llibres sobre muntanya, bona mostra de la gran afició d’aquest metge, ja jubilat, que encara es calça les botes per pujar cims. Parlem amb el metge internista Daniel Camprubí sobre les raons per les quals malalties qualificades d’emergents, com el dengue o la febre del Nil occidental, estan apareixent cada cop amb més freqüència al nostre entorn. Temps afegit: el descobriment de l’Helicobacter pylori com a causa de l’úlcera pèptica, una revolució clínica dels anys 80 que ens explica l’epidemiòleg Antoni Trilla.
-
Les rutes en bicicleta han obert tot un món de sensacions i experiències a la metgessa de família Mercè Custal, que comparteix aquesta afició recent amb persones amb diferents tipus de discapacitat. Entrevistem el metge instensivista Juan Carlos Yébenes, un dels principals creadors i impulsors del Codi Sèpsia, que va marcar un abans i un després en la detecció i atenció d’aquests casos, que comporten risc vital. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla mira cap als anys 80 i torna a la càrrega amb més sèries de televisió de metges i professionals sanitaris.
-
Baixem als fons marins amb el neurocirurgià Edgar Casajuana, un apassionat del submarinisme i de la vida i els paisatges que amaguen els oceans. La metgessa de família Cristina Escardó ens parla dels valors que defineixen una atenció primària de qualitat a partir de la reflexió sobre la seva tasca diària en un consultori local. Temps afegit: sèries de metges que van triomfar a la televisió dels anys 60 i 70, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla.
-
La música antiga i els instruments medievals fa temps que van captivar el dermatòleg Xurxo Romaní, un ferm defensor de la màxima que la música, de qualsevol època, està feta per gaudir. La nefròloga Melissa Rau ens parla d’insuficiència renal crònica en una entrevista en la qual ens dona claus sobre diferents tractaments, com ara l’hemodiàlisi domiciliària, i sobre la importància de facilitar als pacients una bona informació i formació. Temps afegit: descobrim de la mà del metge epidemiòleg Antoni Trilla l’origen de l’expressió “cordó sanitari”, avui emprada sovint en termes polítics.
-
La metgessa resident de Medicina Familiar i Comunitària Clàudia Dasca recorda la seva carrera com a nedadora d’alta competició i el seu pas pels Jocs Olímpics de Londres 2012, on va participar a la prova dels 400 metres estils. Entrevistem l’hepatòloga Maria Butí, que ens posa al dia de l’actual abordatge de l’hepatitis C i ens explica per què avui podem pensar en una possible eliminació de la malaltia al nostre entorn. Temps afegit: el doctor Antoni Trilla ens transporta fins al laboratori d’Alexander Fleming per conèixer amb detall com va ser el descobriment de la penicil·lina.
-
La internista i dermatòloga jubilada Montserrat Serra i la metgessa resident de Cardiologia Pastora Rodríguez formen una de les parelles lingüístiques del programa del CoMB. Es troben per conversar en català i la seva relació s’ha convertit en una amistat. Parlem amb la metgessa d’Urgències i internista de formació Mireia Puig sobre la imminent especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències i sobre com és l’activitat en un servei d’Urgències d’hospital. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recorda com Louis Pasteur va administrar la primera vacuna de la ràbia en humans.
-
Primer va ser actor amateur; més tard, va fundar una companyia teatral amb persones diagnosticades de trastorn mental i, finalment, va muntar tot un festival internacional. Aquesta és l’experiència que comparteix el metge de família Manel Anoro. Entrevistem l’oftalmòleg Josep Torras, que ens explica per què parlem d’epidèmia de miopia i quines són les causes de l’increment d’aquesta afecció de la visió i de l’aparició d’altres. Temps afegit: recuperem i rellegim tot un clàssic de la literatura del segle XX, La Pesta, d’Albert Camus.
- Показать больше
