Bölümler
-
Els nous avenços tecnològics pel que fa a la intel·ligència artificial, a la robòtica, als tecnohumans, suposen un progrés o una amenaça? De quina manera ha canviat i canviarà més encara un horitzó laboral marcat per la incidència directa de la recerca en l'àmbit de la intel·ligència? Al "Líquids" en parlem amb el filòsof Jordi Pigem, autor del llibre "Intel·ligència vital".
-
L'únic sistema validat com a efectiu a la societat moderna i responsable de l'actual deteriorament moral, econòmic i de valors, l'envien al col·lapse. Aquesta és la visió de l'economista i urbanista Lluís Boada. L'expressa al llibre "La senectud del capitalismo" i ens l'exposa al "Líquids".
-
Eksik bölüm mü var?
-
Com es trasllada la Transició política a la ficció literària. En parlem amb dos escriptors amb obra recent: Jordi Lara i "Mística conilla" i Pablo Martín Sánchez i "Tuyo es el mañana". El passat, més o menys recent, a la ficció i al "Líquids".
-
Menjar no equival sempre a alimentar-se. També és un negoci. Qui el controla? Per què s'escurça la diversitat agrícola, quants quilòmetres fan els aliments, i per què hi ha gana i malbaratament? Per què ens movem entre els corrents del "fast-food", i l'"organic-food"? En parlem amb Abel Mariné, Esther Vivas, Teresa Carles i Ramon Barri.
-
Com han explicat el nostre país els diferents mitjans de comunicació? Des de les primeres gasetes en català del segle XVI fins a l'era digital, l'aparició de la comunicació de masses, les dictadures, la guerra. Com ens hem explicat el món, i al món? La història del periodisme amb Francesc Canosa, Joan Safont i Quim Torra.
-
El vi i el cava viuen anys de plenitud? Com evolucionen el camp i els cellers catalans? I el mercat català? De quina manera l'ha afectat la crisi, i com ha superat aquella febrada que va convertir fer un vi o tenir un celler en un exercici d'esnobisme per a molta gent amb diners i renom, com un element més de projecció social. Com evoluciona el paladar i el gust dels consumidors catalans? I la consideració al mercat del vi català? En parlem amb Gemma Torelló, de caves Torelló; Sara Pérez, enòloga, i Jordi Alcover i Sílvia Naranjo, enòlegs i coordinadors de La Guia de Vins de Catalunya.
-
El feminisme busca acabar amb un sistema que perpetua les desigualtats entre home i dona. Desigualtats de tot tipus: salarials, de poder, de visibilitat, de feina, de rol. De quina manera es pot acabar amb la violència masclista, fruit de mentalitats que s'acaben regenerant i transformant en neomasclismes? Cada època té el seu masclisme? Per què malgrat la denúncia i la tasca de conscienciació es perpetua la diferència? En parlem amb Bel Olid, escriptora i traductora; Tània Verge, professora de Ciència Política, i Maria Lluïsa Fabra, psicòloga.
-
Xevi Verdaguer, psiconeuroimmunòleg, afirma que tenim un segon cervell i que aquest segon cervell no és cap altre que... l'intestí. És on es fabriquen la majoria de neurotransmissors, i un problema intestinal pot derivar en depressions, migranyes, contractures, fatiga crònica... O sigui que, una vegada més, es demostra que l'alimentació és molt més important del que ens pensem per a la nostra salut.
-
La democràcia, per a què? Josep Pallach, que fa quaranta anys que va morir, va deixar un llegat de clarividència en l'àmbit polític i en el pedagògic. La visió del socialista Josep Pallach extrapolada a l'actualitat ens ajuda a plantejar-nos què convé més a la societat catalana? En parlem amb Montserrat Palma, psicòloga; Josep Maria Soler, president de la Fundació Pallach, i Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel.
-
Entrevista a Rafael Argullol, assagista, poeta, filòsof. Ens presenta "Poema" un projecte literari i vital: escriure un text diari durant tres anys en qualsevol circumstància; un experiment que serveix per veure com ens impregnem del món.
-
Menjar no equival sempre a alimentar-se. També és un negoci. Qui el controla? Per què s'escurça la diversitat agrícola, quants quilòmetres fan els aliments, i per què hi ha gana i malbaratament? Per què ens movem entre els corrents del "fast food", i l'"organic food"? Tertúlia amb Abel Mariné, catedràtic emèrit del Departament de Nutrició i Bromatologia de la UB; Esther Vivas, periodista; Teresa Carles i Ramon Barri, responsables de Teresa Carles Healthy Food.
-
El pensament del dramaturg i traductor Lluís Solà, que no cessa, que es mou de manera circular, mentre passeja, mentre camina, mentre reflexiona sobre la condició humana des del seu Vic natal. Entre la paraula i el pensament, entre la llibertat i el sentit.
-
Què és la fotònica? Com avança la recerca en aquest àmbit a Catalunya, fins al punt que la Comissió Europea la posa com a exemple a seguir? Quina és la feina de l'Institut Català de Fotònica? En parlem amb Lluís Torner, director de l'ICFO. Premi Nacional de Recerca.
-
Ens acostem, amb el cas de Jaume Sanllorente i de Sonrisas de Bombay, als valors i fenòmens que toquen la solidaritat, la cooperació, l'empatia, l'esforç, el treball, la superació, l'interès pels altres.
-
Quines utopies pendents queden? De quina manera la utopia ha mogut el món i la història? De quina manera ha estat la força de transformació de la societat moderna? Perlem d'utopies pendents amb els historiadors Xosé Manuel Núñez Seixas i Arnau Gonzàlez Vilalta.
-
Què és la religió? Quin pes té en les nostres vides? En la societat actual? Tenim Déu a exili, o per contra la necessitat d'espiritualitat ha crescut en aquesta època en què no hi ha res sòlid? Religió i segle XXI amb Míriam Díez, directora de l'Observatori de Comunicació, Religió i Cultura; Clara Fons, sociòloga de la UAB, i Francesc Torradeflot, director de l'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós i formador per la diversitat religiosa, espiritualitat i resolució de conflictes.
-
La possibilitat de processar automàticament enormes quantitats de dades és una de les grans revolucions del temps que vivim. Si fa uns segles hi havia un problema de manca d'informació, avui dia el problema bàsic és la gestió de la informació. Tertúlia amb Xavier Duran, periodista i químic, autor del llibre "L'individu transparent", i Àngels Barbarà, directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
-
"Fugim del nostre cos" ens diu el pensador i filòsof Santiago Alba Rico. L'ésser humà és l'únic animal que fuig del seu cos. És de fet, l'únic animal que en té realment, de cos, i el té en la mesura que sempre en fuig.
-
El tercer informe sobre canvi climàtic a Catalunya, presentat el mes de gener d'aquest any, ofereix propostes per mitigar el problema global del canvi climàtic des de l'àmbit català, i indica que el principal efecte negatiu al nostre país serà probablement l'escassetat d'aigua. En parlem amb Arnau Queralt, director del CADS; Javier Martín Vide, climatòleg, i Míriam Viaplana, presidenta de MónSostenible.
-
Lluís Maria Xirinacs, icona de la desobediència, de la tossuderia, de la defensa de les seves idees per damunt de tot, ara fa deu anys que va plegar de viure. Xirinacs, tres vegades candidat al Nobel de la Pau, el Gandhi català, des de la seva radicalitat no violenta, és el paradigma de la desobediència civil. Així ho expliquen Lluís Busquets i Grabulosa, autor de la biografia "Xirinacs, el profetisme radical i noviolent", i l'editor Ramon Balasch.
- Daha fazla göster