Bölümler
-
Memento #313. En els últims vint anys l'hem vist resoldre amb la mateixa solvència drames romàntics ensucrats, distòpies futuristes i musicals de prestigi. Amanda Seyfried és d'aquelles actrius que s'han format com a cantants, i que sense tenir la millor tècnica saben com emocionar-nos explicant una història a través d'una cançó. No és estrany que sigui un dels mites cinèfils de la nostra convidada, Alèxia Pascual, igual de convincent fent de Blanca al vaixell de "Mar i cel" com ho va ser al plató d'"Eufòria".
-
Memento #312. A banda de produir més de 500 pel·lícules, l'hiperactiu Roger Corman en va dirigir més de 50. El seu instint negociador li permetia rodar amb els pressupostos més ajustats i sovint en menys de deu dies, al marge dels grans estudis. Se'l recorda especialment pel seu cicle d'adaptacions d'Edgar Allan Poe, però va conrear tots els gèneres populars i va ser un mentor per a la generació de cineastes del Nou Hollywood. Repassem aquesta carrera monumental amb el cinèfil Ovidi Domènech.
-
Eksik bölüm mü var?
-
Memento #311. De les nou pel·lícules que va dirigir l'hongarès Béla Tarr, només l'última, "El cavall de Torí", va tenir estrena comercial entre nosaltres. L'actor Francesc Garrido ens convida a repassar la filmografia d'un cineasta auster i rigorós, explorador de la monotonia de la vida quotidiana dels més desafavorits i de la lluita per la seva dignitat, en plans seqüència cada vegada més llargs i meticulosos.
-
Memento #310. En diferents èpoques, la preocupació pels problemes del present ha derivat en històries futuristes de to pessimista i apocalíptic: catàstrofes mediambientals, règims totalitaris, tecnologies amenaçadores, crisis de fertilitat... Curiosament, qui ens proposa parlar de les millors distopies viscudes en una pantalla és una cineasta que deu molt a la mirada cap al nostre passat: Patrícia Font, directora de l'exitosa "El mestre que va prometre el mar".
-
Memento #309. La dels guerrers samurai ha estat una de les figures més exportades de la cultura japonesa. Amb els anys, s'ha envoltat d'una aura llegendària que ha idealitzat el seu suposat sentit de l'honor i la lleialtat. El cinema ha contribuït a engrandir el mite, tot i que algunes de les pel·lícules del gènere més famoses, de Kurosawa i d'altres cineastes, eren molt crítiques amb la societat feudal. Repassem els millors samurais de pel·lícula amb Oriol Estrada, coautor del llibre "Samurai pop. Entre la historia y la cultura popular".
-
Memento #308. Encara que tenia totes les qualitats per assumir papers protagonistes, molt sovint era el secundari que aconseguia fer brillar qualsevol escena. L'escriptor i traductor Krmpotic comparteix amb nosaltres la seva admiració per la carrera de Donald Sutherland, a qui sempre recordarem per pel·lícules com "Amenaça a l'ombra", "La invasió dels ultracossos", "JFK" o "Orgull i prejudici", per posar-ne uns pocs exemples, entre gairebé dos centenars de treballs per al cinema i la televisió.
-
Memento #307. El 2010, una de les sensacions del Festival de Sitges va ser "Rubber", la història d'un pneumàtic assassí. Des d'aleshores, el guionista i director Quentin Dupieux, que també és DJ i productor musical, ha continuat treballant en la mateixa línia de la comicitat surrealista, amb pel·lícules de pressupost reduït i durada curta que cada vegada atrauen més estrelles del cinema francès. L'artista visual, escriptora i crítica de cinema Marla Jacarilla ens introdueix en l'univers marcià d'un cineasta sorprenent.
-
Memento #306. Va ser un dels actors shakespearians més importants del segle XX, un intèrpret consagrat al teatre que va acceptar ser estrella de Hollywood a canvi de tenir sempre un peu posat a l'escenari. Pel casament amb Vivien Leigh i per la participació en pel·lícules com "Cims borrascosos", "Rebeca", "Ricard III" o "El animador", va ser una autèntica celebritat del seu temps. La traductora i historiadora teatral Margarida Araya ens ajuda a repassar la llarga trajectòria de Sir Laurence Olivier.
-
Memento #305. No és un nom gaire conegut pel gran públic, però és fonamental per entendre el cinema nord-americà dels anys setanta i vuitanta. Ja fos a partir de novel·les seves o de material aliè, William Goldman va escriure guions tan rodons com els de "Dos hombres y un destino", "Tots els homes del president" i "La princesa promesa". Qui ens en parla és un col·lega de professió, Enric Pardo, guionista de les sèries "Arròs covat", "Mira lo que has hecho" i la recent "Vintage", entre moltes d'altres.
-
Memento #304. Qui ens havia de dir, quan triomfava entre el públic adolescent gràcies a la saga "Crepuscle", que Kristen Stewart s'acabaria convertint en una de les actrius més interessants i inconformistes del cinema actual. El cert és que ha sabut combinar sense problemes les pel·lícules més comercials, les produccions independents i les obres d'autors tan destacats com Olivier Assayas, Pablo Larraín i Rose Glass. Repassem la seva carrera amb l'actriu que la dobla habitualment al català i al castellà: Isabel Valls.
-
Memento #303. A través d'una concepció lúdica de la violència i d'un humor negre marca de la casa, Quentin Tarantino ha esdevingut un dels directors més populars del cinema contemporani. Arrenquem la vuitena temporada amb un autèntic festival d'imatges i músiques icòniques, gentilesa d'un creador molt hàbil a l'hora de reciclar els gèneres i els referents que formen part de la seva extensa cultura audiovisual, des del cinema negre al western i les arts marcials. En parlem amb l'actor i humorista Txabi Franquesa.
-
Memento #302. Acomiadem la setena temporada del "Memento" homenatjant un dels directors britànics més inclassificables. En les seves pel·lícules, Terence Davies componia autèntiques simfonies visuals, ajudat per la música, per una concepció cíclica del temps i, molt sovint, pels records d'infància i joventut al Liverpool de postguerra. Repassem la filmografia de Davies amb un dels crítics més prestigiosos del país, Quim Casas.
-
Memento #301. La gent que es dedica a la música, com la nostra convidada d'avui, sap perfectament que assolir l'èxit pot passar per superar diversos entrebancs, personals i professionals, i que està molt lluny de ser el camí de roses que ens volen vendre alguns concursos televisius. Diverses pel·lícules ens han mostrat la duresa dels inicis de moltes carreres musicals, basant-se en biografies reals o fictícies. En volem repassar unes quantes amb la cantant Paula Valls.
-
Memento #300. Celebrem l'arribada als tres-cents Mementos amb un programa especial enregistrat a la Sala Laya de la Filmoteca de Catalunya, aprofitant una altra xifra rodona: el centenari de Sidney Lumet. El crític Eduard de Vicente ens ajuda a repassar la filmografia d'un mestre absolut, autor d'un cinema intens, vibrant i profètic, expert a exposar la corrupció i les febleses morals de les principals institucions nord-americanes, de la justícia a la policia, passant pels mitjans de comunicació. I, evidentment, la nostra nova intocable és... "300".
-
Memento #299. En novel·les com "El llibre de les il·lusions", Paul Auster ja havia deixat clara la seva fascinació pel cinema. Aquell atzar sobre el qual tan sovint fabulava el va portar a ser guionista i director d'unes quantes pel·lícules, en què va poder expandir el seu univers narratiu, una mena de joc de nines russes, d'històries dins d'històries. El traductor al català de bona part de l'obra d'Auster, Albert Nolla, ens ajuda a analitzar aquest vessant cinematogràfic, especialment recordat per "Smoke".
-
Memento #298. Quan una dona mostra un comportament que socialment no es considera acceptable, és habitual atribuir aquest desafiament a un trauma o alguna malaltia, com si aquesta fos l'única manera legítima d'alliberar-se de les convencions de gènere. Analitzem algunes pel·lícules que han explorat la fina línia que va de la rebel·lia femenina a la follia amb la directora de "Mamífera", Liliana Torres.
-
Memento #297. Encara que no ha estat tant reivindicat com altres companys de generació, l'obra de Norman Jewison és fonamental per explicar les tendències imperants a Hollywood entre els anys seixanta i els vuitanta: des del thriller amb consciència social "En la calor de la nit" fins a la comèdia romàntica "Encís de lluna", passant per alguns dels musicals més importants dels setanta. Repassem la seva obra amb el veterà periodista cinematogràfic Pepe Nieves.
-
Memento #296. Segurament és un dels cineastes més nòmades de la història, sempre a punt per rastrejar emocions ferides, ja sigui al cel de Berlín, a un poblet de Texas amb nom de capital francesa o als lavabos de Tòquio. L'actriu Daniela Brown, que fa poc ha estrenat la pel·lícula "La abadesa", ens convida a repassar alguns dels grans moments que ens ha proporcionat la filmografia de Wim Wenders. A més, en homenatge a Roger Corman, afegim "L'home amb raigs X als ulls" a les intocables.
-
Memento #295. En paral·lel a una carrera sòlida al teatre, Sam Mendes s'ha fet un nom en la història del cinema amb algunes de les pel·lícules més crues sobre la institució familiar del Hollywood recent, com "American Beauty" i "Revolutionary Road"; però també li va saber donar un nou impuls a la saga Bond i ens ha situat més a prop que mai de les trinxeres de la Primera Guerra Mundial. Comentem la filmografia de Mendes amb l'actor i flamant director del Teatre Lliure, Julio Manrique.
-
Memento #294. És la directora catalana més internacional, i en certa manera ha obert el camí de la generació de cineastes tan estimulant que ha vingut al darrere. A les pel·lícules d'Isabel Coixet, com ara "Mi vida sin mí" o la recent "Un amor", els personatges (i la directora) no tenen vergonya a l'hora d'explorar les emocions més íntimes. Qui ens proposa repassar la seva carrera és Bob Pop, actor, guionista i escriptor, entre moltes altres coses.
- Daha fazla göster
