Episoder
-
24.000 alumnes s'han quedat sense escola a causa de les inundacions i 22 municipis s'han quedat sense escoles ni instituts, i alguns han quedat tan malmesos que s'hauran d'enderrocar i tornar-los a construir de nou. A "L'ofici d'educar" escoltem testimonis en primera persona de la zona zero de criatures, adolescents, famílies, mestres i professors dels centres educatius, devastats per la dana, que s'han organitzat. Es troben igual o pitjor que a la pandèmia, sense serveis bàsics, ni escoles, ni parcs, ni cotxes, ni cases; amb pèrdues de familiars, en xoc encara, desemparats, insegurs, impotents i amb la vida trencada. Parlem amb David Macià, director del CEIP Bertomeu Llorens i Royo, de Catarroja; Inés Marzo, cap d'estudis i mestra de música del CEIP Cristóbal Colón, de Benetússer; Maria Alcaraz, membre de l'associació de famílies de l'escola CEIP Bertomeu Llorens i Royo, de Catarroja; Carolina Ramos, cap d'estudis de l'Escola Jaume I de Catarroja, i els seus alumnes: el Pau, l'Edu, l'Ainoa, l'Aitana i el Dídac; i també el Pablo, el Marcos i l'Alejandro, de Benetússer. Escoltarem també Mont Rovira Jarque, responsable de Direcció dels Serveis d'Urgències i Emergències Socials i Emergència d'Habitatge de l'Institut Municipal de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona; Alicia Álvarez, doctora en Psicologia, directora assistencial i d'investigació de la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona i autora del llibre "¿Cuánto pesa tu mochila?", i Quim Mairal, professor i psicòleg cocreador d'una guia per acompanyar els docents afectats per la dana.
-
Mostren molta preocupació perquè conflictes com el de Palestina arribin fins a casa nostra. Confessen que persisteix l'estigma sobre la salut mental, i que per la por al rebuig no en parlen. Reconeixen que de sexualitat no se'n parla prou, i això afavoreix els embarassos no desitjats i el consum de porno. Els fa molta por fer-se grans en un món que no els ho posa gens fàcil i es mostren molt insatisfets amb la política i l'educació. Reclamen professors vocacionals que transmetin la matèria amb passió. A "L'ofici d'educar", fem tertúlia de joves PRO amb Noè Santallusia, que estudia 4t d'ESO a l'Institut Joan Solà de Torrefarrera; Asier Álvarez, que fa 1r de batxillerat social a l'Institut Josep Tapiró de Reus; Laura Díaz, estudiant de 1r de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferreter, de la Selva del Camp; Rita Cuadrado Batlle, que estudia 1r de batxillerat artístic plàstic a Vic, i Esther Espinosa, estudiant de 1r de batxillerat científic a l'Institut Dertosa de Tortosa. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.
-
Mangler du episoder?
-
La generació sandvitx són majoritàriament dones, d'entre 40 i 64 anys, atrapades entre la feina i les cures de pares dependents i fills menors, com el pernil dolç i el formatge entre dues llesques; i això els genera una tensió, esgotament i estrès terribles. Segons un estudi de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, a Catalunya 60.000 persones formen part de la generació sandvitx, i va a l'alça per l'endarreriment de la maternitat, l'envelliment de la població, la falta de recursos per acompanyar les cures i el retard en l'emancipació dels joves. A "L'ofici d'educar" parlem de la generació sandvitx amb Bruna Álvarez, professora d'Antropologia de la UAB i investigadora del grup AFIN del Departament d'Antropologia Social i Cultural; Milos Salgueda, psicòloga clínica i psicoterapeuta, i Sílvia Palou, mestra d'educació infantil, psicòloga familiar amb una mirada sistèmica i creadora de "3 sentits". Sentirem també Ángeles Caballero, periodista i autora de "Los parques de atracciones también cierran". I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.
-
Som una generació que, en la majoria de casos, venim d'una criança tradicional amb límits autoritaris i castradors, i per aquesta raó no sabem --o ens costa molt-- posar límits als nostres fills, però l'absència de límits no cuida, coincideixen a dir els experts. Què hi ha al darrere de la dificultat de posar límits? Com podem posar límits respectuosos als fills, infants o adolescents, que funcionin? Quina és la importància que establim els propis límits, i escoltem les nostres necessitats, abans de posar límits als fills? A "L'ofici d'educar" parlem de com posar límits amb la psicòloga de criança respectuosa i autora del llibre "Criar i jugar", Elisenda Pascual, que és la psicòloga de la sèrie "Això no és Suècia; Míriam Tirado, escriptora, consultora de criança conscient i autora d'una trentena de llibres, entre els quals hi ha "Límits" i el darrer, "Criar junts". Sentirem com porten els límits a casa de Sergi Vives, pare de bessones. I acabarem amb Jaume Centelles, amb els llibres per somiar.
-
Vivim en l'analfabetisme de la natura, desconnectats de la nostra essència, oblidant que també som natura i desaprofitant el medi natural com a espai per aprendre, experimentar i créixer, coincideixen els experts en la celebració dels deu anys de "L'ofici d'educar". Fem un programa al cor del Montseny amb el doctor en Ciències Ambientals i geògraf Martí Boada, referent internacional en l'educació ambiental; la psicòloga experta en acompanyament familiar Lara Terradas; la formadora en escoles del bosc amb "Viure silvestre" Vicky Mateu; la fundadora i directora de la Granja Ability Training Center, a Santa Maria de Palautordera, Cristina Gutiérrez Lestón, experta en educació emocional i ambiental i escriptora, i la doctora en Biologia Katia Hueso; i tots vosaltres! Un programa molt coral en què també hem comptat amb la participació de la psicòloga Alba Alfageme, el Dr. Francisco Villar; el psicòleg Joan Roa, l'educadora social Clara Darder, la psicòloga Sílvia Palou, l'especialista en el joc Imma Marín, Asier Àlvarez, representant de la tertúlia de joves PRO, el psicòleg Jaume Funes i la Nina, l'Ona i la Maia. I la jornada també ha comptat amb els TED de l'escriptor i mestre Jaume Cela, representant de la tertúlia de savis mestres; la terapeuta Gestalt i professora Marta Butjosa i les explicacions fantàstiques de Jaume Centelles amb "Els llibres per somiar".
-
Hi ha certa por de parlar de segons quins temes a l'aula, fruit del que va passar amb el procés, apunten els docents. Però l'escola ha de posar context al que passa al món, i s'ha de parlar també del que passa a Palestina, dels desnonaments i de la guerra d'Ucraïna; de tot allò que afecta la societat, asseguren els mestres de la tertúlia de savis docents de "L'ofici d'educar": Jaume Cela, mestre i escriptor de més d'un centenar de llibres, com "Apunts d'un aprenent de mestre greument jubilat"; Agnès Barba, mestra d'infantil i directora durant 10 d'anys de l'escola dels Encants; el psicopedagog Efrèn Carbonell, referent de l'educació inclusiva, autor d'"Aprenent a veus, un segle d'educació diferenciada"; Joan Maria Girona, mestre i escriptor, autor de "Vaig començar a anar a l'escola als sis anys, memòries d'un mestre" i Coral Regí, biòloga i mestra, directora durant anys de l'escola Virolai, i membre del grup d'experts per la millora educativa. I acabarem amb els llibres per somiar de Jaume Centelles.
-
L'ecoansietat, la preocupació pel canvi climàtic, afecta sobretot infants de 7, 8 i 9 anys, que són els que tenen més preocupació ecologista; i hi torna a haver un repunt als 18, 19 i 20 anys. Segons l'enquesta "El futur és clima", entre 9.000 joves espanyols, un 82% han patit o pateixen ecoansietat. El canvi climàtic està reconegut com una de les amenaces més greus per a la salut mental, amb conseqüències físiques i psicològiques. Però com es manifesta l'ecoansietat en nens i adolescents? Com els podem ajudar? Com els podem parlar de la crisi climàtica sense crear alarmisme i motivar a l'acció? A "L'ofici d'educar" parlem de com abordar l'ecoansietat dels menors amb el professor de secundària Jordi Marín i Monfort, autor d'"Educar per al col·lapse. Reflexions des de l'aula"; la doctora en Psicologia Ambiental Silvia Collado, coautora de "Conciencia ecológica y bienestar en la infancia", la psicòloga Marta Torra, autora d'"Afectacions emocionals del canvi climàtic en els nens i adolescents", i Núria Castelltort Valls, coordinadora pedagògica de l'Institut Moianès. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.
-
L'educació és la base de la salut democràtica, defensa Pilar Benejam, abanderada de l'escola pública i que assegura que el taló d'Aquil·les del sistema educatiu és la falta de formació pràctica dels mestres. Sense pèls a la llengua, contundent i amb una llarga experiència, Pilar Benejam és tot un referent per a la comunitat educativa i la renovació pedagògica. A "L'ofici d'educar" conversem amb Pilar Benejam, mestra, geògrafa, doctora en Pedagogia, catedràtica del Departament de Didàctica de la Llengua, la Literatura i les Ciències Socials de la UAB, i mestra de mestres. Té la Creu de Sant Jordi i uns quants honoris causa, i és autora de "Quina educació volem?". Sentim també què li devem a Pilar Benejam, segons Mar Hurtado, presidenta de l'Associació de mestres Rosa Sensat. I acabarem amb el "Manual pràctic per afrontar el conflicte escolar" amb Marta Butjosa, terapeuta Gestalt; i els "Llibres per somiar" amb Jaume Centelles.
-
Hi ha estudis que afirmen que dues hores de TikTok fan el mateix efecte que una mica més d'una ratlla de cocaïna. Sabent això, ho permetríeu als vostres fills?, es pregunta el Dr. Francisco Villar. Abanderat de prohibir els mòbils als menors perquè a la consulta hi veia l'addicció que provocaven, les famílies, desesperades, en les xerrades li demanaven eines per combatre-ho. Per als pares ha escrit "Com les pantalles devoren els nostres fills", amb estudis que confirmen les conseqüències per als menors de créixer amb les interferències de les pantalles. I perquè ho expliquem als fills, ha escrit "Sense pantalles sento i penso millor" i "Coneixent les meves emocions penso i sento millor". A "L'ofici d'educar" parlem de posar límits als mòbils amb el Dr. Francisco Villar, psicòleg infantil i juvenil del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Sant Joan de Déu, de Barcelona. Sentirem també Cristina Fernández Rovira, doctora en Antropologia i Sociologia i coautora del llibre "Segrestats per les xarxes", amb Santiago Giraldo Luque. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.
-
No té per què ser estressant, la tornada a l'escola, assegura el doctor Carlos González, pediatra de referència de criança respectuosa i autor d'una desena de llibres, entre els quals hi ha el clàssic: "Comer, amar, mamar". A "L'ofici d'educar" engeguem el curs fent consultori amb el pediatra Carlos González, que proposa fugir de les preocupacions per criar amb llibertat, estima i sentit comú. Els fills no ens prenen el pèl ni ens manipulen, defensa el pediatra, que assegura que tenim fills per tenir una vida més feliç, no només per educar-los o posar límits. Sentirem també en clau d'humor com es presenta la tornada a l'escola del Sergi Vives, pare de bessones. I acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.
-
Els hem qualificat de "generació de vidre", però es reivindiquen com a tot el contrari: com la generació que lluita per la justícia social, per expressar sense por com porten la seva salut mental; i per tenir veu pròpia i reconeguda. Han viscut l'adversitat: l'assetjament escolar, la malaltia d'un pare, el trasllat a un altre entorn per motius econòmics i les lesiones esportives, i senten que per superar-ho és clau verbalitzar-ho, l'autoconeixement i demanar ajuda. A "L'ofici d'educar" fem tertúlia de joves pro, amb Asier Àlvarez, que estudia 4t d'ESO científic biològic a l'Institut Josep Tapiró, de Reus; Esther Espinosa, que estudia 4t d'ESO a l'Institut Escola Daniel Mangrané, de Jesús (Tortosa); Ariadna Martínez, estudia 1r de batxillerat humanístic a l'Institut La Plana, a Vic; Pol Julian, fa 1r de Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona, i Noé Santallusia, de 3r d'ESO de l'Institut Joan Solà, de Torrefarrera (al Segrià). I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.
-
Teatralitzar una suma o un procés químic, treballar la vergonya, la creativitat, l'expressió oral, l'empatia, l'autoconeixement, els conflictes o la cooperació són algunes de les oportunitats que ofereix el teatre als centres educatius. A "L'ofici d'educar" parlem del poder transformador del teatre a l'aula amb la doctora en Teatre i Educació Xesca Vela Carmona, autora del llibre "Teatre i educació" i que ha observat canvis espectaculars en l'alumnat gràcies al teatre. També amb la Montserrat González, doctora en Pedagogia, llicenciada en Psicologia i en Direcció i Dramatúrgia i sotsdirectora de l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD) i amb David Bueno, doctor en Biologia i professor de Genètica de la Universitat de Barcelona i autor d'"Educa el teu cervell". També sentirem el testimoni de l'Aroa i el David, alumnes de teatre, de la mestra Susana Brieba i de l'actriu i pedagoga Rosa Gàmiz. I acabarem amb els "Llibres per somiar", del Jaume Centelles.
-
Els caps de setmana són moltes les famílies atrafegades que porten els fills amunt i avall a les diverses competicions esportives. L'esport té un potencial educatiu enorme, però no de per si, depèn de com es treballa. Quins valors ha de tenir un club d'esport formatiu? Què li hem de demanar a l'entrenador? Com ens hem de comportar les famílies a la grada? Com es poden evitar insults i males pràctiques al camp? I com hem de comentar el postpartit amb els nostres fills? A "L'ofici d'educar" parlem d'esport i valors amb Joan Arumí Prat, doctor per la UVIC, professor, entrenador de bàsquet, autor d'"Entrena'ls per cooperar" i coautor de "Des de la graderia"; el psicòleg esportiu Pere Alastrué, autor de "L'educació en valors a través de l'esport: recursos per als diferents agents esportius"; Roger Pallarols, durant 20 anys mestre, responsable del programa de cultura i valors del Centre d'Excel·lència Esportiva del FC Barcelona, entrenador d'hoquei i autor d'"Eduquem amb l'esport", i Pep Marí, psicòleg esportiu, autor de "Decisiones vitales". I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.
-
Tots els éssers humans compartim una pàtria comuna, l'úter matern, i el que hi passa marca el nadó i la vida adulta, defensa la doctora Ibone Olza, referent europea de la salut mental perinatal, concepció, part i postpart. I, per tant, hem de conèixer i cuidar la gestació, l'embaràs i el part com un tresor. Al llibre "Gestar", Ibone Olza ens desvetlla que no és l'espermatozou campió que arriba a cops de colze per fecundar l'òvul, sinó que cooperen entre tots i l'òvul tria per qui es deixa penetrar. O que és a través dels petons i l'olor que les dones discriminen amb quin home tenen més possibilitats de procrear. O que les mares porten al cervell ADN dels fills i, per tant, també dels pares de les criatures. O que el futur de la reproducció passarà cada vegada més per un laboratori. A "L'ofici d'educar", conversem amb Ibone Olza, directora de l'Institut Europeu de Salut Mental Perinatal i autora també de "Parir", "Palabra de madre: el poder de la maternidad", "Lactivista" i "Psicología del embarazo". Sentirem també la psicòloga perinatal Elisenda Pascual, autora de "Maternitat invisible". I acabarem amb els llibres per somiar, amb Jaume Centelles.
-
El mestre Jaume Cela lamenta que un futbolista tingui un minut per no dir absolutament res, mentre que els mestres no surten als mitjans. Els docents reivindiquen més presència de l'educació als mitjans: els mateixos minuts per a esports que per a educació, fent notícia de les bones pràctiques educatives. Els sap greu que es facin debats sobre temes educatius sense ni un sol docent i demanen reconeixement, respecte i millor formació docent. I proposen tancar el curs posant l'accent en l'avaluació conjunta, en lloc de les notes, i celebrant el que s'ha après junts. A "L'ofici d'educar" tanquem el curs de la tertúlia de savis docents amb Jaume Cela, Coral Regí, Joan Maria Girona, Susanna Soler Sabanés i Agnès Barba. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.
-
El boom dels pòdcasts ha arribat per quedar-se als centres educatius. Cada vegada més escoles i instituts aposten per crear continguts radiofònics a classe, que publiquen i comparteixen amb tota la comunitat educativa a través de les xarxes. Una de les claus d'aquest interès és la motivació que genera: no és el mateix fer una classe normal que posar un micròfon al davant de l'alumnat. Del poder del pòdcast a l'aula en parlem a "L'ofici d'educar", amb Núria Castelltort Valls, coordinadora pedagògica de l'Institut Moianès, i els alumnes Guillem Riera García i Ona Gros Henestrosa, de segon d'ESO, que han creat el pòdcast "Això es pot salvar"; i Pepa Adell Nolla, tutora de cinquè de l'Escola Doctor Alberich i Casas, de Reus, on fan ràdio gràcies al programa Bibliotech; i dos dels seus alumnes: Ariadna Marca Suárez i Nil Tafunell Morató. Sentirem també Raquel Tornay, coordinadora de Ràdio de l'Escola Estalella i Graells, de Vilafranca. I acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.
-
A "L'ofici d'educar" conversem amb el pedagog Francesco Tonucci, professor, dibuixant, investigador i un referent mundial a l'hora de mirar amb ulls d'infant nens i nenes. Reivindica la infància com l'etapa més important de la vida, no un assaig per a la vida adulta. I defensa l'autonomia i el joc lliure, i escoltar-los perquè ens ajudin a millorar la política i la societat. Reconegut i premiat, és el creador de "La ciutat dels infants", una xarxa de més de dues-centes ciutats més sostenibles i jugables en 15 països del món. És autor de "Per què la infància", "Perill, nens: Apunts d'educació", "Manual de guerrilla urbana", "Els infants pensen d'una altra manera", "Quan els nens diuen prou" i les vinyetes d'"El Frato", on retrata amb ironia el seu pensament educatiu. Sentirem també Cinta Vidal, pedagoga i editora durant anys de l'editorial Graó. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.
-
Ser feminista o progressista ja no és transgressor, i ser de dretes és contracultural, entre alguns joves. Les enquestes confirmen el gir conservador dels joves, amb posicions pròximes a l'antifeminisme i l'extrema dreta, entre la ràbia i la desesperança. Com hem arribat fins aquí? Per què els atrau el discurs dels "fatxatubers", les "trad wives" antifeministes i la manosfera? I com els podem protegir dels discursos d'odi de les xarxes: masclistes, racistes, classistes, homòfobs i d'extrema dreta? En parlem amb Iago Moreno, sociòleg per la Universitat de Cambridge i expert en xarxes socials; Paula Quílez Relaño, politòloga especialitzada en ideologia política, i el psicòleg Joan Roa. Sentirem també Alex Cabo Isasi, expert en el discurs d'odi a les xarxes socials; Raúl Cuevas, director i realitzador de "La xarxa ultra", i Rocío Vidal, periodista infiltrada en un curs d'Amadeo Llados, un dels influencers que capten l'atenció dels menors. I acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.
-
A "L'ofici d'educar" parlem de com conciliar escenaris i criança amb la parella Jordi Coll, actor, cantant i ballarí, i Marta Tomasa, ballarina, actriu i coreògrafa. Estimen amb passió els escenaris i la família a parts iguals, tot i que reconeixen que han hagut de fer renúncies pels seus fills: el Pau i la Jael, de 6 i 8 anys. Viuen amb la incertesa de no saber quan els sortirà una feina, han de ser versàtils i no poden escollir projecte si volen cobrar. Però dalt d'un escenari senten plenitud. Sis de cada deu intèrprets catalans, actors, ballarins i artistes visuals viuen sota el llindar de la pobresa, i sobreviuen gràcies a una feina extra, segons la Fundació AISGE. Com s'ho fan en el dia a dia el Jordi i la Marta? Com ho viuen els seus fills? Què li demanen a la vida? Sentirem també com concilia l'actriu Mercè Llorens. I acabarem amb el "Manual pràctic per afrontar el conflicte familiar", amb la terapeuta Marta Butjosa, i "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.
-
Són de pòdcast i miren el futur distòpic amb el sentit de l'humor de "Plats bruts" i creativitat. Tenen por a quedar-se sense feina substituïts per les màquines i la IA, al canvi climàtic, a l'extinció i a la pujada de la ultradreta. Alerten de la dependència als likes i als mòbils i del perill d'informar-se només per xarxes. I aposten pel consum responsable, millorar l'educació i recuperar el respecte per als docents. Tanquem curs de ràdio del Projecte de Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació amb sis instituts: Adrià Soriano de l'Institut Les Margues (de Calldetenes, Osona); Nàhuel Perí Pellejà de l'Institut Priorat (a Falset); Laia Garcia Serrat de l'Institut de Gurb (a Osona); Pol Güell Rigall de l'Institut Vilafant (a l'Alt Empordà); Noé Santallusia Sabalete de l'Institut Joan Solà de Torrefarrera (al Segrià) i Rita Cuadrado Batlle, de l'IE Josep Maria Xandri de Sant Pere de Torelló (a Osona).
- Se mer
